T’ho expliquem tot sobre el salari en espècie
1- Concepte i límits.
El salari en espècie, és tota aquella remuneració salarial que no tingui caràcter monetari. Cal tenir en compte que només es considera salari en espècie si realment retribueix els serveis prestats pel treballador i no quan constitueixi merament un mitjà que resulta necessari per al bon funcionament de l’activitat de l’empresa per part del treballador.
Els límits d’aquest salari vénen estipulats a l’article 26 de l’Estatut dels Treballadors: el salari en espècie no podrà “superar el trenta per cent de les percepcions salarials del treballador, ni donar lloc a la minoració de la quantia íntegra en diners del salari mínim interprofessional “.
A més de l’anterior, cal que aquest tipus de salari estigui degudament indicat i quantificat en la nòmina i ha d’indicar per tant el seu valor econòmic. Per calcular el valor d’aquest tipus de salari, és necessari acudir al que estipula la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones físiques, 35/2006 de 28 de novembre i al reglament que el desenvolupa:
“Amb caràcter general, les rendes en espècie es valoren pel seu valor normal en el mercat”.
Però a la regla anterior, trobem tot un seguit d’excepcions, entre les quals es troba el vehicle com a salari en espècie i que en l’apartat següent detallarem.
2.-El vehicle com a salari en espècie:
2. a) Ús laboral i ús privatiu
Cal dilucidar si únicament el vehicle s’utilitza per a funcions laborals o més el treballador el fa servir per al seu propi gaudi. En el primer cas, no podrà considerar com a salari en espècie, ja que, tal com hem determinat anteriorment, en aquest cas l’empresa només estaria posant a disposició del treballador els materials necessaris per poder realitzar-la.
En el cas que el treballador també disposés del vehicle per a ús personal, sí que ens trobaríem amb salari en espècie.
En moltes ocasions és complicat dilucidar quan s’està davant d’una o altra situació. Segons les consultes vinculants com ara V2867 / 15 de 5 d’octubre o V3296 / 15 de 26 octubre, no es pot establir un criteri general que delimiti les dues situacions, ja que, depèn exactament de què disponibilitat tingui el treballador del vehicle en qüestió:
en els supòsits d’utilització simultània en els àmbits laboral i particular de vehicles d’empresa resulta necessari establir un criteri de repartiment (entre aquesta utilització laboral i la particular) en què, d’acord amb la naturalesa i característiques de les funcions desenvolupades pels treballadors de l’empresa, es valori només la disponibilitat per a fins particulars. En ser aquesta una qüestió de fet i la valoració procedirà a realitzar, per tant, als òrgans de l’Administració tributària encarregats de la gestió i inspecció dels tributs, no pot assenyalar-se per part d’aquest Centre un criteri general de determinació. No obstant això, sí procedeix matisar que no són acceptables aquells criteris en què la quantificació es realitzi en funció de les hores d’utilització efectiva o quilometratge, ja que el paràmetre determinant ha de ser la disponibilitat per a fins particulars, circumstància que cal entendre no es produeix quan el vehicle roman a la seu de l’empresa en períodes temporals no laborables
D’aquesta manera és aplicat així en la jurisprudència com ara la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, Valladolid. Sentència núm. 2273/2015 de 8 ‘octubre que disposa que “el rellevant per a la qualificació de la utilització del vehicle com a renda en espècie no és l’ús efectiu del vehicle per part del subjecte passiu, ja que és evident que el mateix no pot estar fent ús d’aquell ininterrompudament, sinó la disponibilitat del mateix i possibilitat de utilitzar-lo en qualsevol moment per a fins particulars, aquesta disponibilitat se’ns revela en aquest cas com incontestable “.
2.b) Valoració en el cas d’ús laboral i privatiu
En aquells casos en què el vehicle no és propietat d’empresa sinó que hi ha una contractació de leasing, per calcular el valor d’aquest s’ha d’atendre al càlcul d’aplicar el 20% anual del valor de mercat del vehicle si fos nou.
Finalment, cal tenir en compte que aquesta imputació no es limita als 5 primers anys, sinó que continua imputant durant tots els períodes en què es faci servir; ja que en la valoració no es contempla només el cost del vehicle, sinó també el seu manteniment, de manera que les despeses de reparacions, revisions etc, s’entén inclosos en la valoració.
D’aquesta manera ho consideren entre altres, les següents consulta vinculants de DGT 1063/2011 de 26 d’Abril: la valoració resultant de l’ús anterior en el cas de vehicles cedits als empleats, que s’hagin adquirit mitjançant contracte de “leasing” o ” rènting “o per qualsevol altre negoci jurídic, sempre que l’empresari no sigui propietari del vehicle, el valor de la retribució en espècie derivada de la seva utilització per part de l’empleat en cada any, serà el resultat d’aplicar sobre el valor de mercat que correspondria al vehicle si fos nou, el percentatge del 20 per 100 anual. A aquests efectes, si, com és freqüent, el contracte d’arrendament financer o de “rènting” dura més d’un any, el valor de mercat del vehicle sobre el qual s’aplica el percentatge o, el que és el mateix, la base per determinar la renda en espècie, serà cada any el que correspongui al període impositiu en què es va celebrar el contracte. El valor de mercat inclourà les despeses i tributs que graven l’operació.
La retribució en espècie derivada de la utilització de vehicles automòbils per part d’empleats per a fins particulars, és comprensiva de totes les despeses satisfets per l’empresa que permeten posar el vehicle en condicions d’ús per a l’empleat, com és el cas de les assegurances, els impostos municipals o les despeses de manteniment pel que no constitueix una retribució en espècie independent per al treballador. No passa el mateix amb les despeses derivades del consum de carburants, que constituirien retribució en espècie separada i independent si fossin satisfets per l’empresa.
3.-Salari en espècie: lloguer habitatge
En el cas que l’empresari aboni al treballador el lloguer del seu habitatge habitual, independentment del nom al qual estigui inscrit, s’atendrà al que estableix l’article 43 de la Llei de l’IRPF, ja que no es troba en cap de les seves excepcions :
“Amb caràcter general, les rendes en espècie es valoren pel seu valor normal en el mercat”
Així ho consideren entre altres, la següent consulta vinculant del Departament d’Hisenda i Finanzas. Resolució de 9 Setembre 2010:
“l’abonament del lloguer per part de l’ocupador als arrendadors no es considera com un supòsit de mediació de pagament, en els termes anteriorment assenyalats, sinó com una retribució en espècie acordada entre les parts, amb independència que el contracte de lloguer sigui subscrit directament entre l’empleat i l’arrendador “.
(…) Pel que fa a la valoració de la retribució per la qual es pregunta, cal tenir en compte el que disposa l’article 61 de la ja esmentada NFIRPF, de conformitat amb el qual: “La valoració de les operacions entre persones o entitats vinculades es realitzarà pel seu valor normal de mercat, en els termes que preveu l’article 16 de la Norma Foral de l’Impost sobre Societats “.
A causa de les particularitats que poden existir en cada situació laboral, poden existir diversos punts de dilucidar. Per tal motiu si té dubtes sobre això pot consultar-nos, Lúquez ASSOCIATS, SL, compta amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral que poden assessorar atenent a les seves circumstàncies concretes.