Sentència favorable a Lúquez Associats sobre reconeixement de la prestació d’incapacitat permanent total
L’INSS recorre la sentència del Jutjat del Social núm.10 de Barcelona en les seves actuacions núm. 943/2017, que reconeix a l’actora en situació d’incapacitat permanent total qualificada per a la seva professió habitual de cartera de Correus amb funcions de repartiment.
L’actora es troba afiliada a la Seguretat Social i té cobert el període de carència requerit per tenir dret a la prestació que reclama. Va sol·licitar ser declarada en situació d’incapacitat, l’ICAM va emetre dictamen el 2017.07.12. D’altra banda, la Direcció provincial de l’INSS va dictar resolució el 2017.08.10 per la qual es declarava que no hi havia lloc a declarar en cap grau d’incapacitat permanent derivada de malaltia comuna i “denegar el dret a prestacions econòmiques perquè no reuneix el requisit d’incapacitat permanent “.
S’al·lega que no hi ha incapacitat permanent en grau algun ja que les patologies cervical, lumbar i de tots dos peus no determinen limitació funcional, no existint en l’actualitat brots artrítics, de manera que, segons el parer de l’entitat recurrent, no hi hauria lesió actual permanent i incapacitant.
Contra aquesta resolució va ser interposada l’oportuna reclamació en via prèvia que va ser desestimada per resolució de l’Institut Nacional de la Seguretat Social de data 2017.10.16.
En data 24 d’octubre de 2017, el Servei Mèdic de Prevenció de Correus realitzo reconeixement a l’actora, i aplicant el Protocol de Vigilància Sanitària de Manipulació de Càrregues i Moviments repetitius de Membre Superior la considero NO APTE / A TEMPORAL per a la realització de les funcions del seu lloc de treball Repartiment 2, considerant que ha de ser readaptada temporalment per 12 mesos per a funcions d’Atenció al client o llocs de similars característiques. Amb anterioritat el mateix servei amb data 2015.07.10 presento l’informe APTE amb limitacions per realitzar les seves funcions de lloc de treball de Repartiment 2, afegint que “tot i això, no ha de realitzar maneig manual de càrregues de pesos superiors a 10 kgr de manera continuada, ni realitzar moviments repetitius amb les nines “.
La jurisprudència ha precisat que les seqüeles determinants del grau d’incapacitat permanent absoluta són aquelles que no permeten tan sols quefers lleugers, siguin o no sedentaris, amb un mínim de continuïtat, professionalitat i eficàcia. D’altra banda, la incapacitat permanent total, és aquella que limita per l’acompliment de les tasques fonamentals de la professió habitual, de manera que les lesions i seqüeles poden ser constitutives o no d’incapacitat en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapaç. Corresponent la incapacitat permanent total i no absoluta quan, no podent realitzar-se les activitats pròpies de la professió, si poden realitzar-se tasques senzilles, lleugeres, sedentàries, exemptes de tensió psíquica i que no requereixin esforç físic.
En el cas d’actuacions, la Sala part del inalterat “factum” de la sentència d’instància, del qual resulta que l’actora, entre altres malalties, afligeix artritis reumatoide i lupus eritematós en tractament amb afectació articular i cutània, “que li limiten per sobrecàrregues agudes i mantingudes a nivell de mans ja que poden desencadenar brots “. Hi ha elements de convicció en actuacions que permeten afirmar raonablement que la malaltia genera una afectació articular de caràcter permanent. Doncs l’actora ja va ser declarada pel Servei Mèdic de Prevenció de Correus com a apta amb limitacions per realitzar les funcions del seu lloc de treball, mentre que a l’octubre de 2017 va ser declarada com a no apta / temporal per a la realització de les funcions del seu lloc de treball, considerant dit servei que havia de ser readaptada temporalment per a funcions d’atenció al client o llocs de similars característiques. Amb aquesta premissa, hi ha un impediment permanent per a l’exercici de l’activitat laboral habitual, amb la qual cosa no es pot atendre l’al·legació de l’entitat gestora que no hi ha lesió actual permanent i incapacitant.
En definitiva, no s’aprecia error in iudicandoen el reconeixement judicial a la instància del grau d’incapacitat permanent total per a la professió habitual. Pel que la Sala, desestima el recurs de suplicación interposat per l’INSS contra la sentència de 11 d’octubre de 2018 a matèria d’incapacitat permanent total.
Si té qualsevol dubte, no dubti en contactar-nos, Lúquez ASSOCIATS compta amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral que poden assessorar atenent a les seves circumstàncies concretes.