Sentència del TS que estima el recurs de cassació interposat per Lúquez Associats
ANTECEDENTS DE FETS
El jutjat del Social 2 de Sabadell va dictar sentència estimant la demanda promoguda per la treballadora contra l’empresa GEMA OD, SA, OPTICAL Discs SPAIL, SLO declarant l’acomiadament improcedent i condemnant a les empreses demandades, conjunta i solidàriament a optar entre la readmissió o bé a l’abonament de la indemnització. Contra aquesta resolució va interposar recurs de suplicació OPTICAL Discs SPAIN, SLO, davant la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui va estimar el recurs formulat i va revocar parcialment la sentència recorreguda, per entendre que la treballadora no es trobava entre els treballadors subrogats , concloent que l’Acte del jutge mercantil excloïa la responsabilitat de l’empresa adquirent en el pagament de la indemnització que pogués derivar de l’acomiadament de l’actora en tant que el mateix es va produir abans de l’adjudicació.
Contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la Lletrada Ester Monferrer de Lúquez Associats va interposar recurs de cassació.
FETS PROVATS
L’actora ha vingut prestant serveis per compte GEMA OD, l’empresa el 24 d’octubre de 2013 li notifica carta que el seu contracte de treball quedava extingit al·legant causes econòmiques. En data 11 de maig de 2009 Gemma OD va ser declarada en situació legal de concurs voluntari. En data 9 de juliol de 2014 se va dictar acte pel Jutjat del Mercantil número 4 de Barcelona, adjudicant la unitat productiva a OPTICAL, autoritzant a l’administració concursal a documental la venda productiva a les condicions ofertes, sense que això impliqués la successió de empreses, excepte en les condicions limitades en l’oferta aprovada. L’oferta incloïa a 28 treballadors de GEMA, en què no es trobava l’actora, declarant l’acte judicial que no subrogaria a la part de la quantia dels salaris o indemnitzacions pendents de pagament als treballadors no assumits en l’oferta.
FONAMENTS DE DRET
En el present recurs la qüestió que es planteja és si és responsable de les obligacions de l’empresari – en situació de concurs – amb els seus treballadors l’adquirent, en el si del concurs, de la unitat productiva autònoma empresarial, quan en l’acte d’adjudicació de la mateixa el jutge mercantil ha fet constar que no hi ha successió d’empresa.
La recurrent planteja com sentència de contrast la dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de data 19 de juny de 2015 que va declarar improcedent l’acomiadament de l’actor i va condemnar les empreses codemandades Almar Bellaterra SA i Gestió i Serveis 2014 SL.
El Tribunal Suprem entén que concorren les identitats exigides per l’article 219 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social. Tots dos supòsits es planteja si la venda d’una unitat productiva de l’empresa – en situació de concurs, ocupadora del treball acomiadat, que és adquirida per una tercera empresa en el si del procediment concursal, en el qual la interlocutòria del Jutjat del Mercantil ha adjudicat aquesta unitat productiva a la tercera empresa, fent constar expressament que no hi ha successió d’empresa, suposa que la adquirent de l’esmentada unitat productiva ha d’assumir els deutes que l’empleadora tenia amb la seva treballador. Les sentències comparades han arribat a resultats contradictoris ja que, en tant la sentència recorreguda entén que no procedeix que l’adquirent se subrogui en les obligacions que l’empresari concursat tenia amb els seus treballadors, la sentència de contrast manté que es produeix aquesta subrogació, és procedent entrar a conèixer el fons de l’assumpte.
Argumenta el Tribunal la successió d’empresa, regulada a l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors, imposa a l’empresari que passa a ser nou titular de l’empresa, el centre de treball o una unitat productiva autònoma de la mateixa, la subrogació en els drets laborals i de Seguretat Social que tenia l’anterior titular amb els seus treballadors, subrogació que opera “ope legis” sense requerir l’existència d’un acord exprés entre les parts, sense perjudici de les responsabilitats que per cedent i cessionari estableix l’apartat 3 de l’esmentat article 44.
En el present supòsit ha quedat acreditat que l’adquirent s’ha fet càrrec d’una unitat productiva autònoma pel que, en virtut del que estableix l’article 44.1 i 2 de l’Estatut dels Treballadors, hi ha successió d’empresa, el que, en principi , comporta les conseqüències previstes en l’apartat 3 de l’esmentat article 44 amb vista a la responsabilitat de cedent i cessionari respecte a les obligacions laborals nascudes amb anterioritat a la cessió.
Cal posar en relleu que el citat precepte és una norma de caràcter imperatiu per la qual cosa, únicament en el supòsit en què hi hagués una disposició que establís que en aquests particulars supòsits d’empreses en situació de concurs no es produeix la successió d’empresa, hauria de admetre que no opera el fenomen de la successió.
La clau per a la solució del supòsit apareix en l’apartat 4 del mateix article 148, que disposa: “En el cas que les operacions previstes en el pla de liquidació suposin la modificació substancial de les condicions de treball de caràcter col·lectiu, inclosos els trasllats col·lectius, o la suspensió o extinció col·lectives de les relacions laborals, prèviament a l’aprovació del pla, s’ha de donar compliment al que disposa l’article 64 “-procediment per a la modificació substancial de condicions de treball de caràcter col·lectiu, inclosos els trasllats col·lectius i de suspensió o extinció col·lectives de les relacions laborals, una vegada declarat el concurs. Tal exigència obeeix al fet que es tracta d’evitar que la totalitat dels treballadors de l’empleadora, amb les condicions de treball que tenien, passin a l’adjudicatària amb tots els seus drets. Si l’adquisició d’una unitat productiva autònoma en el si del concurs no suposés que hi ha successió d’empresa, aquesta previsió normativa seria supèrflua, ja que l’adquisició de la unitat productiva autònoma no comportaria l’assumpció dels treballadors de l’empleadora, de manera que el pla de liquidació hauria de limitar-se a contemplar les condicions de la realització de béns i drets del concursat, però sense cap previsió respecte a la situació dels treballadors. Si del precepte resulta que no hi ha successió d’empresa seria única i exclusivament l’empleadora la responsable d’adoptar les mesures legals per a la modificació substancial de condicions de treball, extincions col·lectives … dels seus treballadors, però aquestes mesures no haurien d’aparèixer lligades a l’aprovació del pla de liquidació dels béns de la massa activa ja que la adquirent seria completament aliena a la sort dels treballadors de l’empleadora.
La dicció de l’apartat 4 de l’article 148 de la Llei Concursal ens condueix a la conclusió que la norma no ha exclòs que l’adquisició d’una unitat productiva al si del concurs suposi successió d’empresa sinó, al contrari, de manera indirecta està admetent que en aquest supòsit es produeix successió d’empresa.
No s’oposa al que raonat que disposa l’article 5 de la Directiva 2001/23 / CE (LCEur 2001, 1026) del Consell, de 12 de març de 2001. L’esmentat precepte regula, el supòsit de traspàs d’empresa, quan el cedent es trobi inclòs en un procediment de fallida, que estigui sota la supervisió d’una autoritat pública. Preveu dues possibilitats: La primera, es refereix a la possibilitat que un Estat membre no transfereixi al cessionari les obligacions del cedent, derivades dels contractes o de les relacions laborals que puguin existir abans de la data del traspàs, sempre que els treballadors gaudeixin d’una protecció, com a mínim, equivalent a la fixada en la Directiva 80/987 / CEE (LCEur 1980, 432). La segona forma es refereix a la possibilitat que un Estat membre disposi que el cessionari, el cedent o la persona o persones que exerceixin funcions del cedent, d’una banda, i els representants dels treballadors, de l’altra, puguin pactar, a la mesura en què la normativa o la pràctica en vigor ho permetin, canvis en les condicions contractuals d’ocupació dels treballadors, amb la finalitat de mantenir les oportunitats d’ocupació en garantir la supervivència de l’empresa o del centre d’activitat o de la part de l’empresa o del centre d’activitat.
Com hem dit anteriorment, el precitat article 5 de la Directiva no s’oposa a la conclusió assolida ja que, tal com disposa l’article 8 de la norma, la mateixa no afectarà la facultat dels Estats membres d’aplicar o adoptar disposicions legals, reglamentàries o administratives més favorables per als treballadors, que és, en definitiva, el que resulta de l’article 148 de la Llei Concursal.
Així mateix cal assenyalar que no contradiu tot el raonat el qual l’article 149 de la Llei Concursa l, en establir les regles legals supletoris, per al supòsit que no s’aprovés el pla de liquidació, hagi disposat, en el seu apartat 2: “Quan com a conseqüència de l’alienació … una entitat econòmica mantingui la seva identitat … es considerarà, als efectes laborals, que existeix successió d’empresa”, previsió que no apareix expressament prevista en l’article 148 de la Llei concursal, que regula el pla de liquidació, ja que, com ha quedat anteriorment raonat, la successió d’empresa opera per mor del que disposa l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors amb caràcter imperatiu, sempre que no hi hagi una norma que l’exclogui expressament.
Havent-se produït successió d’empresa entre l’empleadora de la t rabajadora demandant -GEMA OD SA- i la adquirent, en el si del concurs de la unitat productiva autònoma -OPTICAL discs SPAIN SLO- resta per determinar les responsabilitats exigibles a aquesta última, tenint en compte que la adquirent, si bé es va subrogar en els contractes de 28 treballadors de l’empleadora, no es va subrogar en el contracte de l’actora, que havia estat acomiadada el 24 d’octubre de 2013.
En virtut del que estableix l’article 44.3 de l’Estatut dels Treballadors (RCL 2015, 1654) el cedent i el cessionari responen solidàriament durant tres anys de les obligacions laborals nascudes amb anterioritat a la transmissió i que no hagin estat satisfetes.
A la vista de tals antecedents i conseqüents, aquesta Sala considera que la interpretació que procedeix fer del precepte qüestionat ha de ser la mateixa que ja va ser tradicional en el nostre dret històric, és a dir, la que entén que el legislador espanyol, anant més enllà del comunitari, ha establert que, en cas de successió empresarial no només es produeix la subrogació de la nova en els drets i obligacions de l’anterior respecte dels treballadors cedits, sinó que ha mantingut la responsabilitat solidària d’ambdues empreses respecte dels deutes laborals que la empresa cedent tingués pendents d’abonar ».
DECISIÓ
Estimen el recurs confirmant la sentència d’instància.
CONCLUSIÓ
Entén el Tribunal Suprem que és responsable de les obligacions de l’empresari – en situació de concurs – amb els seus treballadors l’adquirent ex article 44 de l’Estatut dels Treballadors, en el si del concurs, de la unitat productiva autònoma empresarial, tot i que en l’acte de adjudicació de la mateixa el jutge mercantil faci constar que no hi ha successió d’empresa.