Segons el TS la indemnització per acomiadament s’ha de pagar fins que es confirmi que és improcedent.
Segons el TS la indemnització per acomiadament s’ha de pagar fins que es confirmi que és improcedent.
El Tribunal Suprem ha establert que les indemnitzacions per acomiadament, en cas de ser recorregudes, s’han de calcular no fins a la data en què el treballador surt de l’empresa, sinó fins que hi hagi una sentència que declari improcedent aquesta extinció laboral. Així, ha establert que la indemnització a la qual té dret ha de calcular-computant el temps entre l’inici declarat de la relació laboral i la data de la sentència que va declarar la improcedència de l’acomiadament, sense determinar-se en la sentència la quantitat concreta.
Supòsit de fet: El cas sorgeix del Jutjat del Social nombre dos de Santander, que al febrer de 2012 va considerar improcedent l’acomiadament per causes objectives d’un treballador i va condemnar a la seva empresa, dedicada a la construcció, a triar entre la immediata readmissió o el pagament d’una indemnització. L’empresa va decidir readmetre al demandant. Es va produir un nou recurs del treballador per readmissió irregular, i després de diverses incidències -procesales i extraprocesales- l’empresa va procedir a la baixa del treballador en la Seguretat Social, per entendre que no havia atès el requeriment d’incorporar-se al seu lloc de treball, i així ha estat reconegut en el sentit que no hi va haver salaris de tràmit ja que no hi va haver prestació de serveis per voluntat del treballador (per entendre la readmissió irregular). Després de diversos litigis, es declara la readmissió irregular i s’extingeix el contracte amb aquesta data es condemna a l’empresa demandada al pagament d’una quantitat segons l’antiguitat del treballador, la mateixa fixada per la sentència del jutjat que per primera vegada declara la improcedència . No obstant això, el treballador considera que la indemnització ha de ser més elevada, ja que la data que s’havia de considerar no és la de l’acomiadament, sinó la d’octubre de 2013, que és quan es va produir finalment l’extinció.
El Ple de la Sala IV del Tribunal Suprem ha resolt sobre l’antiguitat computable per a calcular la indemnització, en el present cas no comprèn el període de temps posterior a la sentència d’instància, per no intervenir serveis ni salaris per voluntat exclusiva del treballador, però sí que abasta des de l’acomiadament a la referida sentència d’instància en què la inactivitat únicament pot imputar a decisió de l’empresa, és a dir, a l’acomiadament improcedent.
Per això, desestima el recurs de cassació plantejat per l’empresa i estima parcialment el del treballador, front la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria, que corregeix en el sentit que la indemnització a la qual té dret el treballador ha de calcular-computant com a període de serveis el temps que hi ha entre l’inici declarat de la relació laboral i la data de la sentència que va declarar la improcedència de l’acomiadament. El TSJ de Cantàbria havia considerat que l’antiguitat havia de computar només fins a la data de l’acomiadament i no fins a la sentència d’instància sobre el mateix.