Responsabilitats i garanties per als treballadors en cas de venda de l’empresa
En els temps que corren no deixa de ser habitual que un empresari decideixi vendre el seu negoci o part d’ell a una altra empresa, i que aquesta última passi d’un dia per l’altre a ser el nou empresari substituint a l’anterior. L’objecte del present article és determinar les responsabilitats que té tant l’empresari entrant com el sortint en deutes que poguessin existir amb els treballadors, així com altres circumstàncies d’aquesta transmissió d’empresa.
A diferència en el que passa amb el treballador en què la prestació laboral de serveis per part del mateix és de caràcter personalíssim, és a dir, que ningú li pot substituir, si és possible el canvi de titularitat de l’empresa en tant que l’empresari pot ser substituït per un altre. Quan això impliqui un canvi en la titularitat de l’empresa, d’un centre de treball o d’una unitat productiva autònoma, entrarà en joc el contingut de l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors, on es regula al detall tots els efectes de l’esmentada subrogació empresarial.
Per parlar de successió d’empresa, cal que es produeixi una transmissió a un altre empresari de tots els elements productius necessaris perquè continuï l’activitat, elements entesos en un sentit ampli, és a dir, suposa el lliurament real de tots els factors essencials de la empresa i capaços d’assegurar la continuïtat empresarial. Produïda la transmissió, el seu efecte és immediat, per imperatiu legal, i no cal acord entre els treballadors i l’Empresa perquè la mateixa tingui efectes
Responsabilitats i garanties
Quan hi ha una subrogació empresarial, hi ha una garantia genèrica de conservació del contracte, subrogant l’empresari entrant en els drets i obligacions existents en el moment de la transmissió, de manera que el nou empresari no pot modificar al seu lliure albir les condicions laborals que ostenten els treballadors en el moment de canvi de titularitat (antiguitat, jornada, salari, …). Això pot implicar que si la nova empresa ja tingués altres treballadors en plantilla, hi hagi treballadors amb diferents condicions en la mateixa empresa. 
Aquesta conservació del contracte de treball ve disposada per una norma de rang legal, que no deixa cap marge a la negociació col·lectiva oa l’autonomia de la voluntat per poder disposar d’aquest concret efecte en el cas que es doni el supòsit de successió d’empresa aquí previst, pel que qualsevol conveni col·lectiu o pacte (individual o col·lectiu) que ho negui, el condicioni o limiti el seu àmbit d’aplicació resulta nul de ple dret.
La por de molts treballadors és que aquesta transmissió sigui un artifici legal per no responsabilitzar-se de deutes que poguessin existir abans de la venda del negoci. Però això, no és així, sempre que puguem acreditar que realment hi ha hagut una transmissió empresarial. Anem a diferenciar els deutes anteriors a la successió de les posteriors.
Deutes anteriors a la successió
En les transmissions que tinguin lloc per actes entre vius, el cedent i el cessionari responen solidàriament durant tres anys de les obligacions laborals i de Seguretat Social nascudes amb anterioritat a la transmissió. És a dir, que si l’anterior empresari ven l’Empresa amb deutes als treballadors, el nou empresari, durant tres anys, serà igual de responsable en l’abonament de les mateixes que l’empresari sortint. Aquest canvi opera respecte al conjunt de les obligacions que integren el contracte de treball i, en conseqüència, afecta qüestions com ara la jornada de treball, deutes salarials o extrasalarials, el grup professional d’adscripció, el torn de treball, etc .; ja que el crèdit es transmet al subrogat amb tots els drets annexos. Aquest termini ha d’entendre referit a les obligacions vigents en el moment de la transmissió, ja que les que ja ho estaven no recobren el seu vigor
Aquesta responsabilitat solidària afecta tant els treballadors cedits a la nova empresa com, si n’hi hagués, els no cedits, però es limita als treballadors que presten serveis en la unitat productiva que es transmet i no s’estén a aquells altres que es troben en punts diferents de la mateixa empresa.
Pel que fa a les indemnitzacions per acomiadament cal tenir en compte que produïda la successió d’una empresa per una altra, durant tres anys hi ha una responsabilitat solidària d’ambdues respecte de deutes anteriors davant treballadors en què ja s’havia extingit la relació laboral.
Deutes posteriors a la successió
En canvi, quan parlem de deutes nascuts amb posterioritat a la transmissió de l’Empresa, l’art. 44.3.2º ET limita la responsabilitat solidària de l’anterior empresari únicament en els supòsits en què aquella hagi estat declarada delicte per la jurisdicció penal de conformitat a l’article 311 del Codi Penal, que pena aquelles transmissions que mitjançant engany o abús de situació de necessitat, imposin als treballadors al seu servei condicions laborals o de Seguretat Social que perjudiquin, suprimeixin o restringeixin els drets que tinguin reconeguts per disposicions legals, convenis col·lectius o contracte individual.
No obstant això, la Jurisprudència ha vingut matisant la literalitat de l’article 44.3 de l’Estatut dels Treballadors i es va admetent la subsistència de la responsabilitat per a l’empresari sortint en deutes posteriors a la successió quan de les actuacions empresarials pot deduir-se un frau de llei amb el objecte d’eludir les obligacions amb els treballadors sense que calgui que s’estimi el caràcter delictiu, el que impedeix, si hi ha prova de la transmissió empresarial, que un empresari tancament l’empresa, i l’obri amb un altre nom, un altre soci, … i pugui desatendre els deutes que tenia amb els seus antics treballadors, amb la Seguretat Social, Hisenda, … per l’estimació d’un frau de llei en fer la successió de conformitat amb el que preveu els articles 6.4 i 7.2 del Codi Civil, (STSJ Catalunya 21 / 6/2007. Cas Filatures Salvador), requerint-se per estimar frau de llei la constatació de dos extrems, la realització d’una conducta que suposi la violació d’una norma jurídica quant contradigui la seva finalitat, i que la norma o llei de cobertura en la qual s’empara aquesta conducta no protegeixi la finalitat perseguida per l’autor. Així, el possible “aixecament del vel”, és a dir, l’esbrinament del veritable empresari, persegueix evitar situacions en les quals l’empara d’una ficció, es puguin perjudicar els interessos de tercers, o s’utilitzi com a vehicle per eludir l’aplicació de normes que prohibeixen determinades activitats, o en perjudici o dany de tercers.
Conseqüentment, únicament en transmissions “legals”, la responsabilitat en els deutes i obligacions laborals nascudes amb posterioritat a l’efectivitat de la successió no regeix el principi de solidaritat de la mateixa per als dos empresaris, i per tant, només es poden reclamar a l’ nou que és el responsable directe de la mateixa.
Concloent per tant que el cedent (empresari sortint) no serà responsable solidari de les obligacions laborals de qualsevol índole posteriors a la successió d’empresa, sempre que no es declari la successió com a delicte, o la mateixa s’hagi instrumentat en frau de llei per eludir responsabilitats envers els treballadors i això es pugui acreditar per part dels mateixos.
Deutes amb la Seguretat Social
Actualment, i després d’arrossegar tants anys de crisi, no és inusual observar que determinats empresaris, en el seu intent d’evitar el pagament de deutes vigents amb la seguretat social, pretenen crear noves empreses, o canviar la condició de persona física- jurídica, en la idea que amb el canvi de subjecte titular de l’explotació pot eludir aquests pagaments.
No obstant això el legislador atura radicalment aquesta acció fraudulenta establint en el art.127.2 de la LGSS que “En els casos de successió en la titularitat de l’explotació, indústria o negoci, l’adquirent ha de respondre solidàriament amb l’anterior o amb els seus hereus del pagament de les prestacions causades abans de la successió. La mateixa responsabilitat s’estableix entre empresari cedent i cessionari en els casos de cessió temporal de mà d’obra, encara que sigui a títol amistós i no lucratiu. (…) “.
La jurisprudència apreciant que es dóna aquesta transmissió amb la consegüent obligació d’assumir les responsabilitats econòmiques preexistents pel nou empresari, quan concorren les següents circumstàncies:
· Mateixa activitat econòmica.
· Transmissió d’elements patrimonials essencials de l’empresa.
· Coincidència del domicili social, òrgans socials, clientela, proveïdors, ….
· Transmissió de la totalitat o part de la plantilla.
No obstant això, caldrà anar cas per cas perquè es determini en el seu conjunt l’existència de transmissió i la possibilitat d’estendre la responsabilitat de deutes de seguretat social.
Conveni col·lectiu aplicable
Respecte al conveni col·lectiu a aplicar una vegada produïda la transmissió de l’Empresa indicar que excepte acord en contra entre l’empresa i els representants dels treballadors, als treballadors afectats se’ls continua aplicant el conveni col·lectiu que estigui en vigor en el moment de la transmissió, a l’empresa, centre de treball o unitat productiva autònoma transferida. Aquesta aplicabilitat es manté fins a l’expiració del conveni col·lectiu d’origen.
Mandat de la representació dels treballadors
Si amb la transmissió es cedeix la titularitat de tota l’empresa, o d’una unitat productiva autònoma amb els seus representants legals o sindicals, la successió d’empresa no afectarà el mandat dels representants legals dels treballadors, que mantindran les seves funcions en tant que es mantingui la unitat productiva inalterada, com a circumscripció electoral que els ha elegit. En canvi, quan la unitat productiva desapareix amb la transmissió el mandat electoral s’extingeix
Com hem vist, la venda d’una empresa no és una operació senzilla i són diversos aspectes de la relació laboral amb els treballadors els que es veuen afectats, extrems que s’han de conèixer quan s’està o es va a estar immers en ella tant si ets un treballador afectat com si ets l’empresari que ven o adquireix una nova companyia, és per això, que Lúquez ASSOCIATS, SL, amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral poden assessorar-li perquè tot es desenvolupi segons el previst i no es trobi amb sorpreses inesperades de difícil solució.