Reducció de jornada per guarda legal i concreció horària. Sentència 1 de Febrer de 2.018 del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia
L’article 37.6 de l’Estatut dels Treballadors estableix que el treballador que per raons de guarda legal tingui al seu càrrec directe algun menor de dotze anys o una persona amb discapacitat que no desenvolupi una activitat retribuïda té dret a una reducció de la jornada de treball diària , amb la disminució proporcional del salari entre, almenys, un vuitè i un màxim de la meitat de la durada d’aquella, continuant en el seu apartat setè que la concreció horària i la determinació del període de gaudi de la referida reducció de jornada, correspondran al treballador, dins de la seva jornada ordinària, i els conveni col·lectius establir criteris per a això.
L’aplicació pràctica d’aquest precepte no és pacífica, volent centrar el present post al debat jurisprudencial i doctrinal que s’ha tractat en recent Sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia de 1 de Febrer de 2.018 en el supòsit de fet d’una treballadora que sol·licita reducció de jornada per cura legal d’un menor de dotze anys (fins aquí no hi ha problemàtica de afirmació del dret) ia més, sent la seva jornada ordinària la de torn rotatiu de matí-tarda-nit, sol·licita la seva adcripción al torn fix de matí , acceptant l’empresa la sol·licitud de reducció de jornada, però denegant l’adscripció al torn de matí per no ser únicament aquest part de la seva jornada ordinària diària.
El conflicte per tant se centra en la possibilitat de la treballadora que està a torn rotatiu pot o no sol·licitar el gaudi de la reducció de jornada a un torn fix en què treballa, o per contra, no sent aquest torn fix la seva jornada ordinària, l’empresa pot denegar-per aquest motiu. La història jurisprudencial ha estat àmplia en aquesta temàtica, però igual que àmplia contradictòria, existint sentència que s’inclinen per la tesi de la part treballadora, emparades en la doctrina constitucional de potenciació de la protecció de la família i no merament literalista del contingut de l’article 37.6 de l’Estatut dels Treballadors, i moltes altra per la tesi empresarial que defensa que no hi ha menció expressa en el text legal al dret de reducció de jornada i elecció de torn conjuntament, fora de perill que es disposi d’aquesta possibilitat en conveni (mo recollit en el cas d’actuacions).
La referenciada Sentència de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia se sumarà a la doctrina judicial més recent que exigeix una ponderació dels interessos del menor i del treballador amb les facultats d’organització del treball de l’empresari, sota laspremisas de la bona fe i la interdicció de l’abús del dret o l’exercici antisocial del mateix. Per això la Sala construeix el seu argument jurídic amb suport de la doctrina del Tribunal Constitucional, en base a un plantejament de com s’ha d’aplicar la normativa legal per protegir l’exercici dels drets per part de la treballadora, sense que això de cap manera mplique posar en qüestió el poder d’organització dela activitat productiva per part de l’empleadora, però no amb la negativa in má, sinó que se l’obliga a que motivi i fonamenti amb causes objectives d’organització i producció les decisions en què es pretengui desestimar la petició d’adscipción a un torn fix per al desenvolupament de la reducció de jornada, el contrari podria implicar una discrimincaión indirecta per raó de sexe.
Per això, mantenint el TSJ una interpretació finalista de la norma per protegir el dret a la família i per tant la conciliació de la vida familiar i labora l, exigirà de l’Empresa una prova fefaent de la inviabilitat de la sol·licitud de la treballadora i no n’hi haurà prou amb la mera negativa empresarial en base a l’literal de l’article 37.6 de l’Estatut dels Treballadors. Concloent la sala que hi ha un dret de la part treballadora a formular aquesta petició que obligarà les parts a obrir un procés negociador per tal d’intentar arribar a un acord, i en cas de negativa final empresarial, la mateixa haurà de demostrar que la petició és excessivament onerosa per a l’organització de l’empresa, és a dir, que no existeix un dret automàtic i unilateral de la treballadora d’escollir el torn, però correspon a l’empleadora el demostrar que existeix elperjuicio organitzatiu i / o econòmic que li suposaria l’acceptació de la concreció horària que pretengui la treballadora.
Traslladant la doctrina exposada al cao concret, l’empresa es va limitar a denegar el dret de la treballadora a exercir el seu dret a la reducció de jornada adscrita al torn de matí de forma fixa, no aportant raons organitzatives concretes per desestimar la petició i el perjudici concret que això comportaria, i per això la Sentència a procedit a donar la raó a la treballadora i permetre-li l’gaudi de la reducció de jornada adscrita a un torn fix.