Protecció de la indemnització i salaris en cas de concurs i successió empresarial
Lúquez i Associats ha estat participi de la nova i recent Sentència emesa pel Tribunal Suprem en Unificació de Doctrina de data 10 de febrer de 2016, que passem a comentar tot seguit per la seva repercussió i pronunciament que assenta, per fi, el criteri dels jutges a seguir en situacions iguals a les que a continuació explicarem.
Doncs bé, com és ben sabut, està molt present en l’actual societat el sentir que les empreses van desapareixent després d’haver iniciat l’oportú concurs de creditors i procedit a l’acomiadament dels seus treballadors.
Però hem d’atendre al fet que hi ha situacions en què les empreses realment no desapareixen, sinó que tot i el inici del concurs i la difícil situació econòmica, aconsegueixen vendre la unitat productiva (això és aconsegueixen transmetre la seva maquinària, els treballadors, la cartera de clients, potser el centre de treball, o fins i tot el nom comercial etc.) a una nova empresa completament aliena a la mateixa, perquè continuï fent-se càrrec així de la seva activitat. Aquesta acció, en el món jurídic es denomina “venda de la unitat productiva”.
Però en aquestes situacions, què passa amb les indemnitzacions i els salaris pendents dels treballadors que ja han estat acomiadats? ¿Ha de fer-se càrrec d’aquestes quantitats la nova empresa adjudicatària?
Per poder contestar degudament a aquestes preguntes cal analitzar en què consisteix la venda d’unitat productiva, així com la successió empresarial.
1.- Venda de la unitat productiva
Els concursos es insten davant els Jutjats Mercantils i conseqüentment són aquests jutjats els que han o no admetre la venda de la unitat productiva, així com establir les condicions de la mateixa.
En aquest sentit i en nom de defensar els interessos de la nova empresa adquirent, és molt comú que una de les condicions que imposi l’empresa que vol comprar la unitat productiva sigui la de no haver de fer-se càrrec dels deutes salarials i indemnitzatòries ja existents , és a dir, comprar aquesta empresa que té dificultats econòmiques però sense que hi hagi una successió empresarial. Per a tal fi, aquesta condició ha de quedar plasmada en l’Acte d’Admissió de la Venda de la Unitat Productiva adjudicada al millor postor. Per a la nova empresa això és una garantia que li assegura que no se li sumaran nous deutes posteriorment, és a dir, que no hi ha cap risc sobre creditors sobrevinguts que l’adquirent no havia tingut en compte com a passiu per a realitzar l’oferta de compra.
En un primer moment per tant, es pot entendre que la nova empresa queda lliure d’aquestes “càrregues o gravàmens” que són els drets dels treballadors ja acomiadats, entre d’altres.
No obstant això, cal tenir en compte que les garanties dels treballadors en aquest cas, són les que quedarien vulnerades sense quedar una possible defensa per poder reclamar els seus interessos.
En aquest ordre de coses, i per evitar la vulneració d’aquests drets, ha quedat reflectit en diverses sentències la supèrflua validesa del que determina aquest Acte del Jutjat Mercantil, ja que d’aquesta manera quedaria trencada la legislació laboral relativa a la successió empresarial.
Com bé expressa la sentència de l’Audiència Nacional de data 22 abril 2014
“(…) Quan un òrgan judicial resol a títol prejudicial sobre el que és competència d’un altre ordre jurisdiccional, com aquí succeeix, només fa incident tantum (” només als efectes prejudicials “), sense vincular amb la seva resolució als òrgans d’altres ordres jurisdiccionals. ”
En aquest mateix sentit, és la pròpia regulació concursal la qual atribueix al jutge mercantil la jurisdicció per conèixer de les qüestions socials directament relacionades amb el concurs, però sense que pugui tenir efecte fora del procediment concursal en què es produeixi. És a dir, la seva decisió no pot estendre més enllà de l’àmbit mercantil.
Fins i tot són els propis Jutjats del Mercantil que en les seves resolucions sostenen que la competència del jutge del concurs no arriba més enllà de l’àmbit que preveu l’article 149 de la Llei concursal, per la qual cosa no pot pronunciar-se sobre el que s’ha d’entendre per successió empresarial a efectes laborals.
És per aquest motiu que tot i que el jutge del concurs resolgui establint que no hi ha successió empresarial, seria una decisió inherent a l’àmbit laboral sent al jutge del Social al qual correspon entendre d’aquesta matèria i resoldre si existeix o no subrogació empresarial, amb independència del que ja dictat pel jutge mercantil. Per tant aquesta decisió mercantil no podria vincular a plets futurs a un altre ordre jurisdiccional, en aquest cas concret, a l’ordre social que és a la competent per resoldre.
Assegut l’anterior, hem d’explicar en què consisteix la successió empresarial segons la legislació laboral i la seva jurisprudència al respecte.
2.-Sucesion empresarial
L’article 44 de l’Estatut dels Treballadors considera que hi ha tal figura jurídica en aquells casos en què hi hagi “(…) una transmissió que afecti una entitat econòmica que mantingui la seva identitat, entesa com un conjunt de mitjans organitzats a fi de dur a terme una activitat econòmica, essencial o accessòria. ”
Com estem explicant, una situació esdevinguda en l’àmbit de l’existència d’un concurs de creditors, també és convenient fer referència a la definició de successió d’empresa que recull l’article 149.4 de la Llei Concursal:
“(…) Quan com a conseqüència de l’alienació a què es refereix la regla 1a de l’apartat anterior, una entitat econòmica mantingui la seva identitat, entesa com un conjunt de mitjans organitzats a fi de dur a terme una activitat econòmica essencial o accessòria, es considerarà, als efectes laborals, que existeix successió d’empresa. ”
D’aquests articles es deriva per tant, que perquè hi hagi una transmissió d’empresa cal que entre l’empresa concursada i la adquirent hagi una clara identitat. Per això segons asseguda jurisprudència, cal que es produeixi la transmissió d’un conjunt organitzat de mitjans materials i humans que permeti la continuïtat de l’activitat empresarial (no n’hi ha prou la simple transmissió de béns o elements patrimonials, sinó que aquests han de constituir un suport econòmic bastant per mantenir en vida l’activitat empresarial precedent).
Si concorren aquestes circumstàncies, o no, en qualsevol cas, el jutge del Mercantil no és el competent per pronunciar-se sobre matèries que s’extralimiten de la seva competència, sent l’òrgan judicial adequat per emetre seients de valor sobre això, el Social. En concret ens referim a l’existència de successió empresarial respecte a la nova adquirent, i per tant, dret dels treballadors a reclamar a la mateixa deutes de l’anterior empresa que ha estat declarada en concurs, i en aquest interval, venuda en bloc a una altra entitat societària que prosseguirà amb l’activitat, sense ser lícit un tall cronològic per netejar una empresa de deutes, i començar de nou sota el paraigua d’una altra Companyia vàcua de qualsevol creditor, deixant als treballadors sense cap dret.
3.-Conseqüències jurídiques-Breu anàlisi de la sentència del Tribunal Suprem de data 10 febrer 2016
Per a una major il·lustració de les conseqüències legals de la situació anterior, vam realitzar un breu resum de la sentència del Tribunal Suprem de data 10 de febrer de 2016, així com de la sentència de l’Audiència Nacional de data 22 abril 2014 precedent, de la que el despatx Lúquez Associats ha estat part en al·ludit procediment.
Aquestes sentències posen de manifest que, si bé és cert que l’empresa que adquireix la venda d’unitat productiva necessita tenir una certa seguretat sobre el deute existent a l’empresa concursada (i per això sol·liciti garanties al jutge mercantil), també és cert que aquest jutjat no pot derogar la legislació vigent en un altre àmbit jurídic per aconseguir l’adquisició, a causa de que això comportaria privar dels seus drets als treballadors.
Així mateix assenyala que aquesta situació d’incertesa a l’hora de comprar una unitat productiva d’una empresa, no només passa quan aquesta es troba en concurs, sinó que també poden aparèixer conseqüències inesperades en qualsevol venda.
Finalment cal precisar com es pot entendre de tot l’anterior, que la successió empresarial és una figura jurídica molt complexa i amb moltes particularitats. En aquest sentit, tant si és una empresa que està pensant a adquirir una altra, com si és un treballador que es vist afectats els seus drets laborals pel canvi d’empresari, no dubti en contactar amb nosaltres , li oferirem una visió global i individual de les seves supòsit de fet concret, oferint-li la millor solució personalitzada per a vostè.
.