Preguntes freqüents

El Reial Decret Llei 5/2013 permet compatibilitzar el treball a temps parcial o complet per compte propi o aliè, amb el cobrament del 50% de la pensió de jubilació amb unes obligacions de cotització limitades.

Àmbit d’aplicació. Compatibilitat treball- pensió jubilació. Tots els règims de la Seguretat Social, excepte les classes passives de l’estat que es regiran per la seva normativa.

Requisits per compatibilitzar la feina i la pensió.

– Complir l’edat de jubilació ordinària que resulti per a cada cas concret (no cap en jubilacions anticipades o jubilacions acollides a bonificacions).
– El percentatge aplicable a la base reguladora ha d’assolir el 100%.
– El treball compatible podrà realitzar-se a temps complet oa temps parcial.
– Les empreses on es produeix la compatibilització no han d’haver adoptat decisions extintives improcedents en els 6 mesos anteriors a aquesta compatibilitat, sempre que siguin posteriors al Reial decret.

Efectes.

– La quantia de la pensió de jubilació serà el 50% de l’import que es va reconèixer inicialment, una vegada aplicat, si escau, el límit màxim de pensió pública.
– La revaloració de la pensió es reduirà mentre es mantingui el treball en un 50%.
– No es tindrà dret als complements per a pensions inferiors a la mínima.
– Mantindrà la condició de pensionista a tots els efectes (p. Ex .: assistència sanitària).

Cotització per a treballadors per compte propi o aliè. Tant empresari com treballador cotitzaran només per Incapacitat Temporal i per contingències professionals, a la qual s’afegirà una cotització especial de solidaritat del 8% no computable per a les prestacions, que per compte d’altri de distribuir juny 1 % Empresa i un 2% treballador.

Hi ha la possibilitat de sol·licitar excedència per tenir cura d’un fill, tant si ho és per naturalesa, com adoptiu o acollit, d’una durada màxima de tres anys des del seu naixement o, si escau, de la resolució judicial o administrativa.

Durant el primer any d’excedència el treballador té dret a la reserva del seu lloc de treball (15 mesos o 18 si es tracta de família nombrosa general o especial). Transcorregut aquest període només tindrà dret a la reserva d’un lloc de treball del mateix grup professional o categoria equivalent. El període en situació d’excedència computa a efectes d’antiguitat, i la jurisprudència majoritària entén que s’ha de computar a l’efecte de quantificar la indemnització.

No obstant l’anterior s’ha establert en la Llei 27/2009 una modificació a l’esmentat article de la LIRPF, establint l’exempció fins a la indemnització per acomiadament improcedent a les indemnitzacions que es paguin com a conseqüència d’un Expedient de Regulació d’Ocupació o un acomiadament objectiu en base a l’article 52 c) (causes econòmica, tècnics, organitzatives i productives); quan la llei estableix per a aquestes extincions una indemnització de vint dies per any amb el límit de 12 mensualitats.

De manera que l’excés sobre qualsevol dels límits assenyalats (la indemnització legal, a la qual se superposa el límit quantitatiu), així com la indemnització completa abonada per dimissió del treballador o mutu acord estan subjectes com a rendiments de treball personal i, per tant , han de ser objecte de la pertinent retenció, sense perjudici del seu tractament com renda irregular.

Des del 2012.07.07 perquè estiguin exemptes les indemnitzacions per acomiadament improcedent és necessari acudir a l’acte de conciliació administrativa o judicial o que declari mitjançant una resolució judicial (DGT CV 9-4-13; DGT CV 8-11-12 ). No obstant això, per al supòsit d’acomiadament objectiu no és necessari acudir a l’acte de conciliació judicial per tenir dret a l’exempció, sempre que es compleixin els requisits exigits per la normativa laboral per a l’adopció de l’acord d’extinció (DGT CV 16-7- 13).

En qualsevol dels supòsits esmentats, l’exempció queda condicionada a l’efectiva desvinculació del treballador de l’empresa (DGT CV 18-6-07). En general es presumeix que aquesta no es produeix quan es torni a prestar serveis en la mateixa empresa o en una altra vinculada, en els 3 anys següents al seu acomiadament o cessament. En el cas que en aquest termini torni a treballar novament el treballador inicialment acomiadat, aquest perd l’exempció sense que per a l’empresa tingui cap conseqüència en matèria de retencions (DGT CV 11-7-06).

En general, una petita empresa podrà presentar la situació en relació amb la seva comptabilitat:

• La norma general és que, independent de la seva grandària, l’empresa ha de portar comptabilitat completa; és a dir, Llibre Diari, Major i Inventaris i Balanços, i d’acord amb el sistema de comptabilitat adoptat.
• La norma d’excepció és obtenir autorització del Director Regional corresponent al seu domicili comercial per portar comptabilitat simplificada, consistent en un només llibre d’ingressos i ingressos, o bé una simple planilla, depenent de l’activitat econòmica de què es tracti.
• Com situació especial ha la dels petits contribuents no obligats a portar comptabilitat, esmentats a l’article 22 i 34, N ° 1, en ​​relació amb l’article 68, de la Llei sobre Impost a la Renda, sense perjudici de portar un registre o llibre d’ingrés diari, quan estiguin sotmesos al sistema de pagaments provisionals, basant-se ingressos bruts.
• A més, ha d’implementar els llibres auxiliars que li exigeixin les lleis o el SII. Per exemple:
  • Llei sobre Impost a les Vendes i Serveis: Llibre auxiliar de compres i vendes
  • Resolució Exempta N ° 2, de 2005: Llibre Auxiliar de Registre i Control d’Impost de Timbres i Estampilles.

La Llei 7/2012, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral (en vigor des del 7 de juliol de 2.012) que aprova la reforma laboral, i el RD 1483/2012 que aprova el Reglament dels acomiadaments i suspensions de contracte col·lectives estableix que s’entén que concorren causes econòmiques quan dels resultats de l’empresa es desprengui una situació econòmica negativa, en casos com ara l’existència de pèrdues actuals o previstes, o la disminució persistent del seu nivell d’ingressos ordinaris o vendes. En tot cas, s’entendrà que la disminució és persistent si durant tres trimestres consecutius el nivell d’ingressos ordinaris o vendes de cada trimestre és inferior al registrat en el mateix trimestre de l’any anterior.

Estan obligats a declarar (sigui confirmant un esborrany o presentant una declaració) tots els contribuents persones físiques residents a Espanya, excepte els que hagin percebut, exclusivament, rendes procedents de:

1. Rendiments del treball personal, iguals o inferiors a 22.000 euros anuals:

Sempre que procedeixin d’un sol pagador.

• Quan hi hagi diversos pagadors, sempre que la suma del segon i posteriors per ordre de quantia no superin en conjunt la quantitat de 1.500 euros.
• Quan els únics rendiments de treball consisteixin en prestacions passives (pensions de la Seguretat social i de classes passives, prestacions de plans de pensions, assegurances col·lectius, mutualitats de previsió social, plans de previsió social empresarial, Plans de previsió assegurats i prestacions d’assegurances de dependència), sempre que la determinació del tipus de retenció aplicable s’hagi realitzat d’acord amb el procediment especial reglamentàriament establert (a sol·licitud del contribuent mitjançant presentació del model 146).

El límit es fixa en 12.000 euros anuals en els següents supòsits:
a. Quan els rendiments del treball procedeixin de més d’un pagador i la suma de les quantitats percebudes del segon i restants per ordre de quantia superin la quantitat de 1.500 euros anuals.
b. Quan es percebin pensions compensatòries del cònjuge o anualitats per aliments no exemptes.
c. Quan el pagador dels rendiments del treball no estigui obligat a retenir.
d. Quan es percebin rendiments íntegres del treball subjectes a tipus fix de retenció.

Tenen la consideració en 2014 de rendiments del treball sotmesos a un tipus fix de retenció: les retribucions percebudes per la condició d’administradors i membres dels consells d’administració, de les juntes que facin les funcions i altres membres d’altres òrgans representatius (retenció del 37%, un 35% aplicable a 2016), així com els rendiments derivats d’impartir cursos, conferències i similars, o derivats de l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques, sempre que se cedeixi el dret a la seva explotació (retenció del 15 %).

2. Rendiments del capital mobiliari i guanys patrimonials sotmesos a retenció o ingrés a compte, amb el límit conjunt de 1.600 euros anuals.
A partir 1 de gener de 2014 se s’exclou del límit conjunt de 1.600 euros anuals als guanys patrimonials procedents de transmissions o reemborsaments d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva en què la base de retenció no procedeixi determinar per la quantia a integrar en la base imposable. Quan la base de retenció no s’hagi determinat en funció de la quantia a integrar en la base imposable el guany patrimonial obtingut procedent de transmissions o reemborsaments d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva no es pot computar com a guany patrimonial sotmès a retenció o ingrés a compte a l’efecte dels límits excloents de l’obligació de declarar.

3. Rendes immobiliàries imputades, rendiments de lletres del tresor i subvencions per a adquisició d’habitatges de protecció oficial o de preu taxat, amb límit conjunt de 1.000 euros anuals.

No hauran de presentar declaració en cap cas els que obtinguin el 2014 rendiments íntegres del treball, de capital o d’activitats econòmiques, o guanys patrimonials que conjuntament no superin els 1.000 euros ni els que hagin tingut, exclusivament, pèrdues patrimonials inferiors a 500 euros.

No obstant això, encara que no estiguin obligats a declarar, tots els contribuents que tinguin dret a rebre una devolució han de confirmar l’esborrany o presentar la declaració per obtenir la seva devolució.

Els límits anteriors són aplicables tant en tributació individual com conjunta.

Estan obligats a declarar en tot cas els contribuents que percebin qualsevol altre tipus de rendes diferents de les anteriors o superin els imports màxims indicats.

Estan obligats a presentar declaració en model ordinari (no poden utilitzar l’esborrany):

• Els contribuents que desenvolupin activitats econòmiques (empresaris, professionals, agricultors, ramaders, etc.).
• Els que percebin rendiments del capital mobiliari no subjectes a retenció o ingrés a compte.
• Els que hagin tingut guanys patrimonials no subjectes a retenció o ingrés a compte i qualsevol tipus de subvenció qualificada com a rendiment d’activitats econòmiques.
• Els contribuents amb imputació de rendes immobiliàries que procedeixin de més de vuit immobles.
• Els contribuents perceptors de rendiments del capital immobiliari, en tots els casos i / o de rendiments derivats de l’arrendament o cessió de béns.
• Els socis, hereus, comuners o partícips d’entitats en règim d’atribució de rendes que realitzin activitats econòmiques.

Els obligats a presentar declaració tenen a la seva disposició la Guia i el Manual de Renda 2014, així com el programa PADRE, instruments que els facilitaran l’emplenament de la declaració.

S’elimina la referència d’obligats a declarar en tot cas els contribuents que tinguin dret a la deducció per compte estalvi-empresa, si exerceixen aquest dret, ja que aquesta deducció es suprimeix amb la reforma.
(Modificació article 96 de la LIRPF)

Sí. Per faltes d’assistència al treball, encara justificades però intermitents, que arribin al 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius sempre que el total de faltes d’assistència en els dotze mesos anteriors arribi al cinc per cent de les jornades hàbils, o el 25% en quatre mesos discontinus dins d’un període de dotze mesos. Els períodes de dos o quatre mesos es computaran de data a data des de la baixa inicial.

No es computaran com a faltes d’assistència, a l’efecte del paràgraf anterior, les absències degudes a vaga legal pel temps de durada de la mateixa, l’exercici d’activitats de representació legal dels treballadors, accident de treball, maternitat, risc durant l’ embaràs i la lactància, malalties causades per embaràs, part o lactància, paternitat, llicències i vacances, malaltia o accident no laboral quan la baixa hagi estat acordada pels serveis sanitaris oficials i tingui una durada de més de vint dies consecutius, ni les motivades per la situació física o psicològica derivada de violència de gènere, acreditada pels serveis socials d’atenció o serveis de salut, segons procedeixi. Tampoc es computen les absències que obeeixin a un tractament mèdic de càncer o malaltia greu.