Pacte de no competència postcontractual
El pacte de no competència post contractual es troba regulat en l’article 21 de l’Estatut dels Treballadors que estableix «2. El pacte de no competència per a després d’extingit el contracte de treball, que no podrà tenir una durada superior a dos anys per als tècnics i de sis mesos per als altres treballadors, només serà vàlid si hi concorren els requisits següents: a) Que l’empresari tingui un interès industrial o comercial en això. b) que se satisfaci al treballador una compensació econòmica adequada. “
Es tracta d’un pacte que afecta el treballador no durant la vigència de la relació laboral, sinó un cop finalitzi aquesta, la naturalesa és indemnitzatòria per al cas d’incompliment de les obligacions previstes en el mateix i no és salari perquè encara que derivi del contracte de treball, no retribueix la prestació de serveis (Sentència núm. 1574/2006 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de data 9 de maig de 2006). El pacte es pot celebrar entre les parts en qualsevol moment durant la relació laboral, a la signatura del contracte de treball o durant la vigència del mateix.
L’article 21 de l’ET dels treballadors estableix que perquè el pacte de no competència sigui vàlid ha de complir un seguit de requisits que són els següents:
- L’empresari ha de tenir un interès industrial o comercial.
- S’ha de satisfer al treballador una compensació econòmica adequada.
- La durada no pot ser superior a dos anys per als tècnics i de 6 mesos per als altres treballadors.
L’efectiu interès industrial o comercial s’ha definit per la jurisprudència com a utilitat de l’empresa d’evitar que el treballador una vegada que cessa en la seva prestació de serveis passi a fer-ho per a una altra empresa del mateix sector realitzant similars, és a dir en un mercat coincident exercint tasques rellevants, les que presenten un risc objectiu i concret per als interessos competitius de l’ocupador perjudicant la seva posició en el mercat (Sentència núm. 431/2017 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, de data 8 de maig de 2017). El rellevant és l’experiència i coneixements adquirits a l’empresa, l’interès comercial no té res a veure amb la confidencialitat de la informació manejada pel treballador, l’interès consisteix a tractar d’evitar que després del cessament a l’empresa el treballador pugui involucrar-se en una altra activitat empresarial que resulti clarament competitiva amb l’exercida per la mateixa per pertànyer al mateix àmbit d’actuació dins el mercat, valent-se per a això dels coneixements adquirits a la primera, el que constitueix un avantatge competitiu per a la nova empresa, que tracta així de remeiar o compensar-(Sentència núm. 346/2010 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, de data 17 de maig de 2010).
La compensació econòmica adequada ha de poder garantir una estabilitat econòmica extingit el contracte, evitant la necessitat urgent de trobar un nou lloc de treball amb les limitacions imposades pel pacte de no concurrència. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid en la Sentència núm. 151/2010, de data 1 de març de 2010, considera adequada una compensació el percentatge respecte al salari oscil·la entre un 22 i un 26% “considerem adequada una compensació el percentatge respecte al salari oscil·lava, segons els treballadors demandants, entre un 22% i un 26%, sent el període de no competència d’un any i circumscrit a la Comunitat de Madrid “; i el Tribunal de Justícia de Catalunya en la seva sentència núm. 7814/2009, de data 28 d’octubre de 2009 estableix com adequat un 20% “de comparació ha d’efectuar-se entre el salari percebut i l’import satisfet en concepte de plus i llavors s’adverteix que el pactat era, en el moment de la percepció del mateix, que és al moment a què ha de referir-se aquell judici de comparació, que era correcte, ja que comportava un 20% aproximadament i en conseqüència era adequat. “
El pagament de la compensació econòmica adequada es pot realitzar en qualsevol moment, ja sigui durant la vigència del contracte, o incorporant-lo al quitança un cop finalitzada la relació laboral
La durada no pot ser superior a dos anys per als tècnics i de 6 mesos per als altres treballadors, aquest requisit genera dubtes sobre el que s’ha d’entendre com tècnics. Així doncs la jurisprudència ha assenyalat que a diferència del que passa en l’article 14 de l’Estatut dels Treballadors, el concepte de tècnics que estableix l’article 21 de l’Estatut dels Treballadors no es limita als “titulats” sinó que s’empra per legislador en un sentit ampli de contraposició amb la resta de treballadors (sentència Tribunal Superior de Justícia de Catalunya núm. 3676/2012, de data 15 de maig de 2012). Caldrà atendre doncs al grup professional del treballador per saber si un treballador ha o no considerar-se com a tècnic.
Incompliment del pacte de no competència post contractual pel treballador
Tenint en compte doncs que la finalitat del pacte de no competència post contractual és evitar que el treballador una vegada que cessa en la seva prestació de serveis passi a fer-ho per a una altra empresa del mateix sector realitzant similars activitats, s’entendrà que el treballador ha incomplert el pacte per exemple: quan hi ha coincidència entre les activitats de l’antiga empresa amb la nova on ha començat a treballar i potencial clientela; quan el treballador passa a prestar serveis al mateix sector de la seva antiga empresa i es dedica al tràfic de anàlogues mercaderies; quan el treballador té coneixement per la seva prestació de serveis de les tècniques d’organització de vendes de l’empresa i els seus contactes amb els clients en el mercat (Sentència núm. 431/2017 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, de data 8 de maig de 2017).
De l’article 21 de l’Estatut dels Treballadors es desprèn que cal que se satisfaci al treballador una compensació econòmica adequada “, d’on se segueix tàcitament que igualment adequada o proporcional ha de ser la compensació a l’empresa quan el treballador incompleixi tal pacte (Sentència núm. 431/2017 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, de data 8 de maig de 2017).
En cas d’incompliment per part del treballador del pacte de no competència postcontractual l’empresari té dret a una indemnització que pot establir-se una clàusula penal en el mateix pacte de no competència postcontracual l’interès és substituir la indemnització de danys i perjudicis per incompliment contractual, o bé pot consistir en la devolució per part del treballador de totes les quantitats percebudes fruit del pacte de no compensació.
En el primer dels casos cal anar amb compte, perquè la clàusula penal pot considerar-se nul·la, ja que ha de ser objecte d’interpretació restrictiva perquè sanciona l’incompliment o el compliment irregular de l’obligació, alhora que valora anticipadament els perjudicis, per el que és una excepció al règim normal de les obligacions, en substituir la indemnització. En conseqüència, pot moderar l’abast de l’obligació pactada si es constata el seu caràcter abusiu en funció de l’equilibri entre el deure del treballador i la compensació que a canvi li abona l’empresa, considerant a aquests efectes la seva incidència sobre la base del salari brut del treballador (Sentència núm. 592/2017 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de data 2 de març de 2017; Sentència núm. 431/2017 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, de data 8 de maig de 2017).
En el segon dels casos, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 22 d’octubre de 2015 estableix en relació amb l’import que es pot reclamar, és important assenyalar “que la Llei no determina el percentatge o quantia de tal compensació, ni de la indemnització, assenyalant únicament el terme de l’adequació, per això, si el treballador percep un plus per tal compromís, lliurement acceptat, en quantia proporcionada al salari que percep, no és arbitrari ni abusiu que l’empresa demani, quan s’incompleix el pacte, una indemnització corresponent en la seva quantia a la quantitat percebuda pel treballador en atenció a tal limitació “. És procedent la devolució de la quantia percebuda pel treballador com a compensació adequada sempre que no existeixi una clàusula penal però això no impedeix que l’empresa pugui reclamar danys i perjudicis per un import superior, sempre s’acrediti.
Incompliment del pacte de competència postcontractual per l’empresari
Pot passar que, un cop subscrit el pacte de no competència postcontractual i establerta l’obligació de compensar al treballador, l’empresari no procedeixi a l’abonament d’aquesta quantitat. En aquests casos el treballador podrà reclamar les quantitats degudes per l’empresari a través d’un procediment ordinari de reclamació de quantitat.
Nul·litat del pacte
El pacte de no competència post contractual serà nul sempre que s’incompleixi algun dels requisits que estableix l’article 21 de l’Estatut dels Treballadors (interès industrial o comercial75, compensació inadequada, durada superior a l’establerta legalment). L’incompliment dels dos primers requisits provocarà la nul·litat total del pacte, en el cas que la durada establerta sigui superior a la legal es produirà la nul·litat parcial.
La declaració de nul·litat del pacte de no competència postcontractual comportarà l’obligació del treballador de restituir les quantitats ja percebudes (Sentència del Tribunal Suprem de data 21 de juny de 2012).