L’AN aclareix l’acomiadament que correspon després d’una successió de contractes temporals
L’Audiència Nacional (AN) rebutja retirar de la indemnització per acomiadament improcedent les quantitats ja percebudes per finalització dels contractes temporals subscrits.
La sentència, de 20 de juny de 2018, assegura que no procedeix aquesta detracció quan l’ocupador persisteix en la subscripció de vincles temporals per a tasques titllades de permanents. En aquests casos, l’Audiència Nacional estableix que la detracció o minoració ha d’operar només sobre la indemnització abonada per extinció de l’últim contracte temporal, respecte de que la part actora sí que s’ha pronunciat i ha estat objecte de l’acció d’acomiadament amb el resultat de la declaració d’improcedència.
D’aquesta manera, assegura que és només en aquest últim contracte on es dóna la duplicitat en les indemnitzacions.
Els afectats eren quatre capatassos de fusteria que prestaven serveis en Escoles Tallers amb successius contractes per a obra o servei determinat ia aquests termes van percebre la indemnització legal de 12 dies per any treballat. Per les seves antiguitats, les indemnitzacions van oscil·lar des dels 38.342 euros € als 45.587 euros. Aproximadament la durada de l’últim contracte subscrit per cadascun dels actors ser de 2 anys, de manera que tenint en compte que la remuneració mitjana dels mateixos era de 83 euros €, serien 2.000 euros la quantitat a restar de les indemnitzacions fixades en les sentències de primera instància i del Tribunal Superior de Justícia, que van computar l’antiguitat des de l’inici del primer contracte fins a l’extinció de l’últim.
Les quantitats que es pretén que compensin part de l’import de la indemnització per acomiadament van ser satisfetes en el seu moment per l’ocupador com un dels elements integrants d’una sèrie d’operacions que, en conjunt, s’han qualificat com contractacions en frau de llei, i per això, no van generar un deute del treballador a l’empresa, i, inexistent deute, òbviament no procedeix cap compensació “, explica el magistrat Blasco Pellicer, ponent de la decisió.” En el supòsit enjudiciat, els contractes subscrits amb caràcter temporal, s’han transformat, per mor del frau ja expressat, en indefinits. La seva extinció final o definitiva ha resultat objecte d’una indemnització davant la improcedència del cessament, i podrien assenyalar-ja sense suport les acordades i obtingudes per la finalització dels successius contractes objecte d’una valoració omnicomprensiva “, afegeix.
La sentència indica que la concurrència de frau en la contractació ho enerva, de manera que les indemnitzacions obtingudes després de cada extinció no es poden entendre neutralitzades quan l’ocupador persisteix en la subscripció de vincles temporals per a tasques titllades de permanents. “No pot parlar-se, per tant, de l’existència d’enriquiment injust amb relació als contractes precedents al vigent al temps de l’acomiadament”, postil·la la sentència.
“D’altra banda, i en puritat, tampoc caldria parlar aquí de dualitat de crèdits, ni considerar en sentit estricte al treballador com a deutor per les quantitats ja percebudes després de la finalització dels contractes temporals anteriors a l’últim impugnat, ni per tant concorre l’element d’exigibilitat “, conclou la sentència de l’Audiència Nacional.
Si té qualsevol dubte, no dubti en contactar-nos, Lúquez ASSOCIATS compta amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral que poden assessorar atenent a les seves circumstàncies concretes.