L’absència al lloc de treball no implica automàticament l’acomiadament
L’absència al lloc de treball no implica automàticament l’acomiadament
Recentment s’han dictat diverses sentències en què els tribunals rebutgen l’acomiadament d’empleats que s’han absentat dels seus llocs per diversos motius. Encara que l’Estatut dels Treballadors preveu la possibilitat d’extingir el contracte laboral per faltes d’assistència / articles 52.dy 54), la Justícia analitza cas per cas si les circumstàncies justifiquen o no l’acomiadament.
El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Basc ha dictat una sentència en la qual afirma que la no assistència prolongada al lloc de treball no equival mecànicament a una extinció laboral per dimissió. En aquest cas, es tractava d’una treballadora en excedència que va sol·licitar una pròrroga, però no li va ser concedida, advertint l’empresa que, de no incorporar el dia previst, s’entendria que causava baixa voluntària en la companyia. La treballadora no es va incorporar i 15 dies després va ser donada de baixa. El tribunal assenyala que l’empresa no podia cursar la baixa sense més i apunta que no va existir notificació d’una carta d’acomiadament ni al·lusió a reiterades faltes d’assistència a la feina. La sentència determina que no ha existit abandonament o dimissió tàcita de la treballadora i declara la improcedència de l’acomiadament.
En una altra sentència, el TSJ de Madrid va considerar improcedent l’acomiadament disciplinari d’un empleat d’un ajuntament que s’absentava molt sovint de la feina. El consistori al·legava que ho feia sense justificar la causa degudament i s’emparava en què l’empleat havia presentat certificats mèdics que justificaven les seves absències en lloc de parts mèdics de baixa oficials. El tribunal assenyala que no és exigible presentar informes mèdics de baixa quan no consta que s’hagi iniciat una situació d’incapacitat temporal i, a més, destaca que el fet que les absències del treballador, a qui es va diagnosticar “crisi migranyosa crònica reagudizada”, siguin moltes o constants no justifica l’acomiadament disciplinari, perquè no consta que, de forma conscient i voluntària, pretengués transgredir la bona fe contractual ni eludir deliberadament les seves obligacions laborals.
Per la seva banda, el TSJ de Galícia ha declarat improcedent l’acomiadament d’una empleada d’una empresa familiar, dona d’un membre del consell d’administració, que va ser cessada l’endemà de reformar-se la estructura societària i quedar el seu marit fora de l’òrgan rector. Van argumentar que va ser acomiadada per absentisme laboral, en no haver anat a treballar en l’últim mes, cosa que no es va poder demostrar. I pel que fa a la llibertat d’horaris i de jornada, la sentència té en compte el fet que hi hagués una certa tolerància per part de l’empresa sobre la jornada de treball des de l’inici de la relació laboral, donada l’existència de llaços familiars.