La revocació del delegat de personal
En aquest article tractarem sobre la figura del delegat de personal, en concret, el procediment de revocació del càrrec representatiu que ostenta. Per això hem realitzat una anàlisi de l’art. 67.3 de l’Estatut dels Treballadors, article en el qual es regula la figura del delegat de personal.
Com és ben conegut, la figura del delegat de personal té una gran importància dins de l’àmbit de relació laboral, a més de ser una figura que posseeix grans garanties envers l’empresa. La durada del mandat és de quatre anys i es mantenen en funcions en l’exercici de les seves competències i garanties mentre no es haguessis promogut i celebrat noves eleccions. Ara bé, durant el temps que dura el mandat, el delegat de personal pot ser revocat mitjançant assemblea de treballadors convocada a l’efecte.
La revocació del delegat de personal queda regulada a l’apartat 3r de l’article 67 de l’Estatut dels Treballadors (en endavant ETT) i el Reial Decret 1844/1994, de 9 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eleccions a òrgans de representació dels treballadors a l’empresa. En relació a l’article 67 ET també cal tenir en consideració els articles 69.2, 79, 77.1 i 67.5 de la norma paccionada.
L’Estatut dels Treballadors instaura un control especial dels electors sobre el comportament i l’actuació dels seus representants, fins al punt de no veure obligats a esperar els quatre anys de durada legal i normal del mandat per mostrar el seu desacord amb els representants que fixa l’art. 67 de l’ETT.
Cal recordar que l’Assemblea de Treballadors, com a òrgan representatiu de participació, és l’instrument previst legalment per a l’expressió directa de la voluntat dels treballadors en períodes intermedis ens processos electorals (STS de 8 d’Octubre de 2001). És més, la facultat de revocació del mandat s’atribueix exclusivament a l’Assemblea dels electors.
Segons l’article 67.3 de l’Estatut dels Treballadors “només podran ser revocats els delegats de personal i membres del comitè durant el seu mandat, per decisió dels treballadors que els hagin elegit, mitjançant assemblea convocada a l’efecte a instància d’un terç, com a mínim, dels electors i per majoria absoluta d’aquests, mitjançant sufragi personal, lliure, directe i secret “. De l’anterior es desprèn:
- revocació íntegra
El procediment de revocació dels representants electes dels treballadors en les empreses i centres de treball pot afectar, sense limitació, als delegats del personal i als membres del comitè d’empresa.
Per tant, és lícita la revocació íntegra d’un comitè d’empresa -incloent titulars i suplents- acordada en assemblea de treballadors, convocada i desenvolupada d’acord les previsions legals (STS de 02 d’octubre de 2012). És a dir, si així ho han acordat expressament els mateixos treballadors, la conseqüència lògica de la decisió revocatòria ha de ser, com es preveu en el Reglament d’Eleccions Sindicals, l’elecció d’un nou organisme representatiu, i no el manteniment en vida, amb els representants substituts o suplents, del mandat d’una censurada representació elegida anterior. És lògic pensar que la crítica pot assolir, també, als suplents o substituts, ja que es pot presumir la seva solidaritat o participació amb l’activitat de la candidatura en què van ser presentats.
- L’assemblea ha de ser monogràfica, amb l’únic punt de revocació en l’ordre del dia, ja que la llei parla de la “convocada a l’efecte”. (STSJ d’Andalusia de 3 de Març de 2000). La llei no exigeix cap motivació a la convocatòria de l’assemblea ni en la decisió de revocació.
- Nombre de treballadors que ha de convocar aquesta assemblea: mínim un terç, dels treballadors que l’han elegit (STSJ de Castella i Lleó 9 de Octubre de 2006). L’anterior estableix que la decisió l’adopten els treballadors que hagin elegit els delegats de personal i membres del comitè d’empresa, però la norma no s’ha de prendre en el pur sentit literal, sinó referida als treballadors amb dret a vot, encara que en el moment de l’elecció anterior no tinguessin tal qualitat i no haguessin participat en el procediment electoral, tesi avalada per la posterior expressió de l’article quan es refereix als electors.
- El vot favorable per a la revocació del mandat exigeix el suport de la majoria absoluta dels electors, mentre que la convocatòria poden fer vàlidament els treballadors que representin un terç mínim, dels electors.
- La forma d’emetre el vot és de manera personal, lliure, directe i secret, inclòs el vot per correu, de la meitat més un dels treballadors de l’empresa o centres de treball. La majoria exigida per a la vàlida adopció dels acords no es refereix al nombre de treballadors assistents a l’assemblea, sinó del cens de l’empresa o del centre de treball, i d’aquesta manera s’evita que una minoria pot imposar la seva voluntat a la majoria . (STSJ d’Andalusia de 3 de Març de 2000). El vot a mà alçada no respecta la garantia de llibertat individual, i això és suficient, per implicar la nul·litat de la decisió revocatòria adoptada i la decisió de nomenament d’un altre treballador com a delegat de personal (STSJ d’Andalusia de 22 de desembre de 2011) .
- La revocació ha d’efectuar-se pels treballadors que pertanyen al mateix col·legi electoral que el representant la revocació es pretén. La revocació dels representants dels treballadors ha de fer, en la pertinent assemblea, únicament pels treballadors que pertanyen al mateix col·legi electoral que el representant la revocació es pretén i no per la totalitat de la plantilla. D’acord amb una interpretació literal de l’art. 67.3 ETT que disposa que abans de la conclusió del seu mandat només podran ser revocats els membres del Comitè d’Empresa “per decisió dels treballadors que els hagin elegit” i, els treballadors que els han elegit són els pertanyents al seu col·legi electoral, ex ETT art. 71.1. (STS de 27 de Desembre de 2011).
Pròrroga del mandat
De conformitat amb la doctrina del Tribunal Constitucional, a la Sentència 57/1989, de 16 de març, estableix que la pròrroga del mandat representatiu que preveu l’incís final de l’art. 67.3 de l’ETT no vol dir autoritzar els promotors de les eleccions a mantenir-les indefinidament o per temps superior a l’estrictament necessari a fi d’evitar buits de representació. El que suposa que si bé no hagi caducitat automàtica del mandat al seu terme, tampoc comporta una pròrroga per temps indefinit ni superior a l’estrictament necessari per a la promoció i celebració de noves eleccions.
Pròrroga aquesta sense terme cert però queda com assenyala la STSJ de Sevilla dཔ/04/1998 – exigeix una condició essencial, com és “la possibilitat de promoció i celebració d’aquestes noves eleccions” de manera que no cal que el representant gaudi de un mandat il·limitat quan aquesta promoció ha “esdevingut impossible”, és a dir, si després de quatre anys es baixa el nombre de treballadors del centre de treball- on un delegat de personal havia estat elegit- a una quantitat inferior a sis treballadors (art. 62.1 ETT), en aquest cas es produeix la caducitat del seu mandat.
Límits a la revocació
L’art. 67.3 de l’ETT, in fine, estableix que “aquesta revocació no es pot fer durant la tramitació d’un conveni col·lectiu ni es pot replantejar fins transcorregut, almenys, sis mesos”.
Per tant, hi ha dos límits a la revocació: un de temporal, mentre no poden replantejar fins transcorregut sis mesos des de l’assemblea anterior amb el mateix objecte i que no pot promoure durant la tramitació d’un conveni col·lectiu.
En la segona de les prohibicions, la intenció del legislador és evitar que els representants unitaris dels treballadors o les representacions sindicals puguin veure dificultats o impossibilitats per dur a terme la negociació dels convenis causa de la pressió que els treballadors puguin exercir mitjançant la institució de la revocació.
Per tant és al concepte de tramitació a què cal referir-se en aquest apartat. Per a la delimitació d’aquest concepte necessàriament hem d’acudir a l’art. 89.1 de l’ETT que marca el moment inicial de la tramitació d’un conveni, el qual comença amb la comunicació escrita en què la representació que promou la negociació expressa la seva qualitat representativa, l’àmbit del conveni i les matèries que es proposen per a la deliberació i decisió conjuntes. “El terme tramitació té un abast més ampli que el de negociació i per tant no només abasta el període en què el conveni es negocia per la taula negociadora constituïda a l’efecte, i ni tan sols es limita al posterior moment en què les dues parts han manifestat ia la seva voluntat de negociar el conveni, sinó que inclou a tots els tràmits previstos en l’art. 89 del ETT -titulat precisament amb el terme tramitació “.
Això suposa que la simple denúncia del conveni col·lectiu no suposa la iniciació de la tramitació, sinó que cal que es produeixi la notificació que pretengui promoure l’inici de la negociació, i cal, a més, que d’aquesta comunicació s’enviï còpia, a efectes de registre, a l’autoritat laboral corresponent en funció de l’àmbit territorial del conveni.
La tramitació de qualsevol conveni ha de complir les exigències que s’imposen en l’art. 89.1 del ETT, doncs entendre que compleix aquella exigència mer intercanvi de posicions o el reiterat enviament d’escrits demanant convocatòries de reunions per efectuar diferents negociacions, suposaria crear una mena de blindatge durant els quatre anys que dura el mandat del delegat de personal, ja que això n’hi hauria prou per crear l’aparença que existeixen negociacions per a la tramitació d’un conveni fent així impossible la revocació, quan en realitat el que persegueix la norma és garantir la independència dels representants unitaris i la impossibilitat de la seva revocació en el cas que es negociï un conveni col·lectiu.
D’acord amb l’anterior i en nom de sintetitzar el que s’ha exposat, es passa a esquematitzar els punts primordials de la revocació:
- Assemblea convocada a l’efecte a instàncies d’un terç dels electors com a mínim (electors són tots aquells que tinguin 16 anys i una antiguitat mínima d’un mes a l’empresa, article 69.2 de l’ET. Per tant no han de coincidir, necessàriament, amb el cens que al seu dia vot en les eleccions sindicals).
- La revocació ha de ser aprovada per majoria absoluta.
- Votació personal, lliure, directe i secret.
- Comunicació per escrit a l’oficina pública amb una antelació mínima de 10 dies, la seva voluntat de procedir a la revocació (Adjuntar els noms i cognoms, DNI i signatura dels treballadors que convoquen l’assemblea).
- Comunicat a l’empresa amb 48 hores d’antelació, amb expressió de l’ordre del dia.
- L’assemblea ha d’estar presidida pels membres del comitè d’empresa.
- Comunicació a l’oficina pública dependent de l’autoritat laboral.
- Publicació al tauler d’anuncis.
- Una vegada que sigui efectiva la revocació, el lloc serà substituït automàticament per la persona que en l’elecció, va obtenir major nombre de vots després de l’revocat. La durada del càrrec, serà el que resti de mandat. Aquesta revocació s’ha de comunicar a l’autoritat laboral i al tauler de l’empresa en el termini de 10 dies.
Desacord amb la revocació
En el cas que no s’estigui d’acord amb la revocació, l’única possibilitat d’impugnació és judicial.
En conclusió, tant el procediment de nomenament com de revocació dels càrrecs representatius en l’empresa són complexos pel que cal tenir ple coneixement de la matèria per no comportar conseqüències com la nul·litat dels actes. Per tal motiu si té dubtes referent a això pot consultar-nos, Lúquez ASSOCIATS, SL ., Compta amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral que poden assessorar atenent les seves circumstàncies concretes.