La normativa de Seguretat Social aplicable quan es va a treballar a l’estranger. Desplaçats i expatriats

 

La creixent mobilitat de les persones en la seva prestació de serveis laborals o en el desenvolupament d’activitats per compte propi en diferents estats, juntament amb la necessitat de les empreses de desplaçar personal a altres mercats a l’estranger, han donat lloc a les figures del desplaçat i el expatriat. Certament, tant la figura del desplaçat com el expatriat permeten prestar serveis a l’estranger, però les conseqüències que comporta un i l’altre són completament diferents. És per això que ha d’estar familiaritzat amb els dos conceptes per tal de saber quin d’ells pot donar un major benefici, depenent de la situació de cada individu.

 

Com a regla general el treballador migrant només ha de quedar sotmès a una única llei nacional de la Seguretat Social aplicable. La norma general és que només ha afiliar-se i cotitzar en el marc de la legislació del lloc de treball, en conseqüència, la persona que realitzi una activitat per compte d’altri o propi en un Estat membre està subjecta a la legislació d’aquest Estat.

 

 

treballador

 

 

S’entén per treballador expatriat aquell treballador que subscriu un contracte de treball amb una empresa en un país en concret però que és assignat, ja sigui amb caràcter temporal o indefinit, per prestar els seus serveis d’índole laboral al territori d’un altre país. El expatriat queda sotmès a la legislació de l’Estat on va prestar els seus serveis i no hi ha límit de durada en el règim de expatriat. El treballador, contractat mitjançant un contracte laboral a Espanya, és assignat a un país estranger i es donarà de baixa en la Seguretat Social d’origen per passar a estar donat d’alta en el país d’acollida, adoptant obligatòriament la seva cobertura social

 

Per contra, s’entén per treballador desplaçat el treballador que, havent estat contractat per treballar habitualment en un país concret, és assignat, amb caràcter temporal, per a prestar serveis d’índole laboral a un tercer país. Amb caràcter general, ens trobem davant d’un treballador desplaçat quan un treballador, contractat mitjançant un contracte laboral a Espanya, és assignat temporalment a prestar serveis en un altre país. Aquest prestarà serveis en un altre país però mantindrà el seu sistema de Seguretat Social propi del seu territori d’origen.

 

Per tant, la diferència entre desplaçat i expatriat és que, en el primer cas, el treballador es manté dins del Sistema de Seguretat d’origen; mentre que, l’expatriat se sotmet a la legislació a la legislació de l’Estat on prestarà els seus serveis, deixant d’estar sotmès a la Seguretat Social del país d’origen per enquadrar-se dins del Sistema de Seguretat Social de l’altre país.

 

 

treballador

 

En aquest article no centrarem en la figura del desplaçat que té les següents notes característiques:

 

 

  • L’empresa que desplaça el treballador desenvolupa l’activitat a l’Estat des del qual desplaça.

 

  • El treballador prestarà serveis en un altre Estat.

 

  • El treballador no pot ser enviat en substitució d’una altra persona. Si el lloc és permanent no es pot cobrir amb un desplaçat.

 

  • Durada del desplaçament: Fins a 24 mesos prima el dret que el desplaçat quedarà sotmès al Sistema de Seguretat Social d’origen. En finalitzar els 24 mesos l’Estat d’acollida ha d’autoritzar a que continuï en el Sistema de Seguretat Social d’origen, o bé, que se sotmeti a la legislació de l’Estat on presta serveis. En definitiva, la durada màxima del desplaçament és de 24 mesos, ara bé, es pot ampliar fins al temps que et permeti l’Estat d’acollida i el que s’acordi en els conveni bilaterals ja que els terminis màxims de desplaçament difereixen segons quin sigui el conveni aplicable. A la pràctica es ve admetent una pròrroga fins als 5 anys com a data màxima, i en determinats casos excepcionals, i quan hi ha causes d’índole empresarial que puguin justificar-se, el referit desplaçament pot prorrogar més enllà d’aquests 5 anys, encara que són supòsits de difícil acollida per les autoritats del país on treballa el desplaçat, que és qui té discrecionalitat pràcticament absoluta per acceptar o no la sol·licitud.

 

  • L’altra excepció és el cas dels treballadors que desenvolupen la seva activitat en més d’un Estat membre de la UE, EEE i Suïssa. La reglamentació europea es decanta per la unicitat de legislació aplicable, determinant el punt de connexió que el determina en la intensitat del vincle:

 

a) En primer lloc l’aplicació de la legislació del país l’estat membre de residència del expatriat, sempre que exerceixi una part substancial de la seva activitat en aquest Estat membre. No hi ha un criteri clar i determinant per qualificar que s’entén per part substància de la seva activitat, es prenen en consideració conceptes com temps de treball, retribució, volum de negoci, serveis, … i ha de ser en un percentatge superior al 25%.

 

b) Si no es produeix l’enllaç anterior, s’estableixen les següents regles:

– La legislació de l’Estat on té la seu l’empresa contractant si només hi ha una empresa.

– Si hi ha més d’una amb seu en un sol Estat, la llei del referit Estat.

– Si hi ha més d’una empresa en diferents estats, la legislació de l’Estat membre en què l’empresa o l’empresari que l’ocupa principalment tingui la seva seu o el seu domicili, sempre que aquesta persona no exerceixi una part substancial de les seves activitats a l’Estat membre de residència.

 

 

legislació

 

Règim jurídic

 

Tal com hem indicat, els treballadors queden sotmesos a la legislació del lloc on prestin els serveis, sota el denominat principi de territorialitat 8lex loci laboris), principi general del dret i que la figura del desplaçat, en les condicions abans descrites, permet trencar . Les condicions laborals sí que seran regulades per l’Estat on treballa però la regulació de les prestacions de la Seguretat Social seran sotmeses per l’Estat d’origen.

La normativa que regula la coordinació dels Sistemes de Seguretat Social per als treballadors desplaçats és la següent:

· Reglaments comunitaris, especialment, el R. UE 883/2004 (està en vigor actualment i el seu precedent és el R. UE 1408/1971).

· Convenis bilaterals de Seguretat Social.

Els reglaments comunitaris substitueixen els convenis bilaterals subscrits amb anterioritat per Espanya amb els Estats dins de l’àmbit d’aplicació dels reglaments comunitaris. Cal tenir en compte que aquests estan derogats, excepte en les situacions que siguin més favorables que el propi reglament comunitari o en els casos on hi ha un buit legal.

Pel que fa a les prestacions que la figura del desplaçat té dret, passem a fer una visió general sobre les mateixes

· Acció protectora: L’assistència sanitària es rep en les condicions establertes en l’Estat de residència o estada del desplaçat, com si fos un nacional d’aquest Estat membre. Pel que fa a les prestacions en metàl·lic (incapacitat temporal, maternitat, paternitat, …), es calculen i reconeixen conforme la legislació en matèria de Seguretat Social de l’Estat a la legislació del es troben sotmesos (espanyola).

· Totalització de períodes per a les prestacions de Seguretat Social (jubilació, invalidesa, …): Per adquirir dret a prestacions es poden sumar els períodes d’assegurança, ocupació o residència complits en qualsevol Estat membre de la Unió Europea, Espai Econòmic Europeu o Suïssa. Inicialment es calculen les pensions que s’hagin generat en cada país, i s’abona la més favorable, però també hi ha la possibilitat de l’anomenada pensió comunitària, per a la qual es totalitzen els períodes d’assegurança en l’àmbit de la UE per al compliment del període de carència general o específic (anys de cotització necessaris per tenir dret a una pensió).

· Exportació de prestacions:

Les pensions de caràcter contributiu, les rendes d’accident de treball i malaltia professional i els subsidis per defunció es poden percebre per l’interessat amb independència d’on resideixi o es trobi dins de la Unió Europea, Espai Econòmic o Suïssa.

Les prestacions de caràcter no contributiu només es podran percebre pel beneficiari en el territori de l’Estat en què resideixi.

No obstant el règim de prestacions d’un treballador amb treball realitzat a l’estranger és un tema complexo, que requereix anar cas per cas, de manera que si desitja més informació respecte a les prestacions de Seguretat Social incloses en el règim de desplaçat, els tràmits que ha de realitzar per sol·licitar el desplaçament, contractació d’estrangers, jubilació, etc, no dubti en posar-se en contacte amb nosaltres. En Lúquez Associats oferim assessorament per a aquelles empreses / treballadors que tinguin dubtes a l’hora de gestionar tot el que comporta el desplaçament / expatriació a la Seguretat Social en la qual sense cap dubte trobarem la millor solució per al seu cas.