La Justícia garanteix la volta de l’empleat en excedència voluntària
Recent sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia extrema el control sobre la reincorporació del treballador en excedència voluntària que sol·licita tornar al seu lloc de treball. En la sentència que analitzarem a continuació, obliga l’empresa a pagar a una treballadora que prestava serveis com a hostessa el salari del temps durant el qual no la va reincorporar tot i que ella ho havia sol·licitat i hi havia una vacant.
Per a això, cal precisar què és l’excedència voluntària, la seva regulació i els requisits perquè es pugui sol·licitar.
L’excedència voluntària és un supòsit de suspensió del contracte de treball on no es produeix, per tant, la ruptura del vincle contractual, tot i que es manté debilitat en desaparèixer durant la mateixa les obligacions o prestacions del contracte. És a dir, en l’excedència voluntària es suspèn tant l’obligació del treballador de prestar serveis, com l’obligació de remunerar la feina i de cotitzar per part de l’empresa.
En efecte, l’excedència voluntària és un concepte lligat al treballador per compte d’altri, concretament és un dret que tenen els treballadors per suspendre el contracte de treball, ara bé, d’ella no es desprèn un dret incondicional del treballador de reincorporar al seu lloc de treball en finalitzar el període de durada de la mateixa, el que conserva el treballador és un dret preferent al reingrés en cas que hi hagi vacants iguals o similars al seu grup professional.
Regulació: L’Article 46.2, 5 i 6 de l’Estatut dels Treballadors
La regulació bàsica de l’excedència voluntària es troba regulada a l’Estatut dels Treballadors concretament en l’article 46 ET. Diem que és bàsica perquè només aporta unes línies deixant que sigui la negociació col·lectiva qui faci un desenvolupament més específic de la mateixa en els convenis col·lectius, o fins i tot diferent, i també que trobem algun tipus d’excedència de caràcter voluntari diferent de la que la pròpia llei estableix. Si el conveni regula l’excedència voluntària en termes diferents dels de l’ET ha d’assumir-la totalitat de la regulació del conveni en aquesta matèria. En aquest cas si el treballador no reuneix els requisits exigits pel conveni per gaudir l’excedència, podria sol·licitar-la en els termes i condicions de l’ET.
Hi ha la possibilitat que l’empresari i el treballador pactin un acord d’excedència voluntària diferent als termes que estableix l’ET o conveni. Ara bé, dit pacte ha de ser complert per les dues parts, no és possible que sigui revocat per l’empresari unilateralment.
requisits
Segons l’art. 46 de l’ET, el treballador pot gaudir d’excedència voluntària, per un termini no menor a 4 mesos i no major a 5 anys, per qualsevol causa, sempre que reuneixi els següents requisits:
-tenir, almenys, un any d’antiguitat a l’empresa;
-que hagin transcorregut, si escau, més de 4 anys des del final de l’anterior excedència.
L’excedència voluntària no té caràcter condicionat. L’empresa està obligada a concedir l’excedència sempre que el treballador reuneixi els requisits exigits per a això, el que significa que la seva decisió no és discrecional, ni pot quedar condicionada per les necessitats del servei, si es compleixen els condicionants normatius.
Gestió de la sol·licitud d’excedència
El treballador no pot adoptar per si mateix la decisió unilateral de situar-se en excedència voluntària, autodeclarándose en aquesta situació de forma unilateral, ja que tal dret no està reconegut de forma automàtica, sent necessària la seva sol·licitud pel treballador i el seu reconeixement per l’empresa o, si no, pels tribunals laborals.
Tot i que la normativa no diu res sobre la forma i contingut de la comunicació de sol·licitud, la mateixa s’ha de fer per escrit en què ha de constar la data d’inici de l’excedència i la durada. Fora de perill del que puguin establir els convenis col • lectiu, no exigeix que l’excedència voluntària es sol·liciti amb una determinada antelació, encara que resulti aconsellable per tal que l’empresari pugui adoptar les mesures necessàries.
I, com a regla general, el treballador no està obligat a exposar els motius pels quals vol col·locar-se en situació d’excedència voluntària, sense perjudici del que pugui establir-se en conveni col·lectiu.
Davant la negativa empresarial a la concessió de l’excedència, el treballador ha de seguir prestant serveis a l’empresa, ja que en cas de no fer-ho es pot justificar un acomiadament per abandonament del lloc de treball.
Si el dret a l’excedència és reconegut per sentència i aquesta és recorreguda per l’empresari, el treballador ha de continuar prestant serveis fins que la sentència sigui ferma, incorrent en un altre cas en la causa d’acomiadament.
El treballador, un cop concedida l’excedència, pot renunciar a aquesta si encara no ha començat a gaudir-la sempre que això no impliqui un perjudici per a terceres persones, com succeeix si en el moment de produir-se existia ja un compromís entre l’empresa i el nou treballador que li anava a substituir, encara que existeix jurisprudència que diu el contrari.
Efectes de concessió de l’excedència voluntària
Els efectes que produeix l’excedència voluntària en la relació de treball són:
1. Exoneració de les obligacions recíproques de treballar i remunerar el treball.
2. No extinció del vincle laboral.
3. El temps i excedència no computa als efectes d’antiguitat.
4. El treballador conserva un dret preferent al reingrés en cas que hi hagi vacants i iguals o similars al seu grup professional que hi hagi o pugui produir-se en l’empresa.
Sol·licitud de reingrés: Com es reincorpora el treballador després de l’excedència?
El treballador ha de comunicar a l’empresa amb antelació el seu desig de reincorporar al seu lloc de treball, ja que en cas de no fer-ho perd el dret de preferència per a la reincorporació. El dret al reingrés en les vacants igual o similar al seu grup professional que hi hagi o es produeixin a l’empresa és un dret incondicionat. El treballador té dret expectant a ocupar una plaça del seu grup professional però no el mateix lloc de treball ni a una plaça concreta, tot i que s’ha mantingut que el treballador té dret que el reingrés es produeixi en el mateix lloc de treball que va deixar lliure si no es va cobrir ni amortitzar legalment durant el període d’excedència, sense que pugui ser obligat a ocupar una altra vacant.
CAS CONCRET: Sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia
La treballadora va entrar a formar part de la plantilla de l’empresa, l’any 1998, i al novembre de 2006, en què ostentava la categoria professional d’Hostessa, va passar a excedència voluntària, situació en la qual ha romàs fins a maig de 2008. Sent així que al març de 2008, la treballadora va comunicar per escrit el seu interès a l’empresa en reincorporar-se.
El mateix dia que havia de produir-se la reincorporació per fi del terme de l’excedència, la treballadora va comunicar finalment a l’empresa la concessió d ‘ “un termini de 24 hores […] per a la seva reincorporació per finalització de la durada d’excedència voluntària”, al que aquesta va contestar mitjançant escrit que va ser comunicat a la treballadora que no existien en la plantilla vacants d’igual o similar categoria a la seva, de manera que, per aquestes raons, no es va atendre la seva petició de reincorporació.
Com a resposta a aquesta carta empresarial, la treballadora va comunicar a la demandada que “segons el conveni col·lectiu que ens és d’aplicació, en el cas que no existissin aquestes vacants [es refereix la treballadora a les d’igual o similar categoria], l’excedent pot optar voluntàriament per alguna categoria inferior dins de la seva capacitat, el que faig mitjançant escrit “.
Davant d’aquesta petició, l’empresa va comunicar a l’actora amb la mateixa data que no existien vacants d’igual o similar categoria a la seva ni tampoc de categoria inferior, de manera que novament li va comunicar que la seva petició no podia ser atesa.
Això no obstant, l’any 2006, quan la treballadora es va situar en excedència voluntària, l’empresa comptava en la seva plantilla indefinida amb 14 hostesses (una d’elles, precisament la treballadora), a més d’un nombre variable d’hostesses temporals, contractades eventualment segons les necessitats del serveis, i que a data 20 de maig de 2008, quan la treballadora va finalitzar la situació d’excedència voluntària, l’empresa comptava amb 13 hostesses en la seva plantilla fixa (sense comptar, lògicament, a l’actora), més altres 3 temporals i també en aquesta data l’empresa comptava en la seva plantilla fixa amb 16 mariners i un nombre variable de mariners temporals, també contractats eventualment segons les necessitats del servei
Davant aquesta resposta de l’empresa, la treballadora, va formalitzar demanda contra l’empresa en sol·licitant que se la condemni a reconèixer l’existència de vacants en les quals pugui reincorporar així com la seva reincorporació a l’empresa.
Finalment, la reincorporació es va realitzar al juny de 2012. Però posteriorment, a l’agost de 2013 la treballadora va rebre comunicació d’acomiadament per causes objectives de caràcter econòmic. La treballadora va interposar demanda i la sentència li va reconèixer el dret a ser indemnitzada indemnitzada per danys i perjudicis soferts per falta de reincorporació a l’empresa després de finalitzar el període d’excedència voluntària de què gaudia existint vacant, equivalent als salaris deixats de percebre en el període comprès entre la data de finalització de l’excedència voluntària i la data en què va ser reincorporada a l’empresa.
La Sala aprecia que “un readmissió tardana per part de l’empresa dóna dret al treballador a reclamar pel concepte de danys i perjudicis els salaris meritats durant el temps que va durar aquell retard (o altres superiors si així els acredités), d’acord amb la previsió que en aquest sentit es conté en l’article 1101 del Codi Civil. … en l’actualitat s’ha consolidat com a doctrina unificada la que el dia inicial del còmput d’aquells salaris indemnitzatoris per la mora empresarial hauran de comptar des de la data de la sol·licitud de la readmissió després de l’excedència si ja llavors existia la vacant, i si aquesta es produeix després de la data de presentació de la papereta de conciliació “
Afegeix que “El dany o perjudici a indemnitzar es presumeix per la mera constatació que el treballador no va obtenir” guanys pel seu treball “, i ha de ser compensat amb els salaris corresponents” des que es va reclamar judicialment el dret a l’esmentada reincorporació “
Pel que fa a la prescripció no cal aplicar l’art. 59 de l’ET ja que no es reclamen salaris, sinó una quantitat indemnitzatòria pels perjudicis causat per falta de reincorporació a l’empresa.
Per l’exposat, qualsevol readmissió tardana d’un treballador o treballadora excedent és susceptible de generar dret a indemnització de danys i perjudicis, bé per mora en el compliment de les seves obligacions per part de l’empresa, bé per haver incorregut aquesta en conducta dolosa o negligent a denegar la seva reincorporació, indemnització que consistirà, per regla general, en l’import dels salaris deixats de percebre (guany frustrada) com a conseqüència de l’actuació empresarial, mes aquesta afirmació té caràcter presumptiu, el que suposa que pugui ser desvirtuada per qualsevol mitjà de prova, tant pel treballador, en el sentit de demostrar l’existència de danys i perjudicis superiors al mer salari no meritat, com per l’empresa, en el d’acreditar que els mateixos no van existir o, almenys, que els realment irrogats van ser inferiors.
Com es pot apreciar, l’excedència, fins i tot la de caràcter voluntari, pot ser un tema complex: què succeeix en el cas de sol·licitar una pròrroga de l’excedència, efectes en la Seguretat Social durant el temps que s’està d’excedència, conseqüències d’acceptar un lloc inferior a l’anterior, accions que té el treballador en cas de la no reincorporació o de la no contestació de la sol·licitud. Si té qualsevol dubte al respecte, no dubti en contactar amb nosaltres, Lúquez ASSOCIATS, SL , compta amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral que poden assessorar atenent les seves circumstàncies concretes.