La garantia d’indemnitat, sentència favorable a Lúquez Associats
El principi d’indemnitat ve consagrat a la 24 de la Constitució Espanyola que estableix: “1. Totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensió. ”
El Tribunal Constitucional té construïda una sòlida doctrina en relació al que es denomina garantia d’indemnitat, en què manté que la vulneració del dret a l’tutela judicial efectiva, no només es produeix per irregularitats esdevingudes dins el procés que ocasionen privació de garanties processals, sinó que l’esmentat dret també es pot veure lesionat igualment quan el seu exercici o la realització pel treballador d’actes preparatoris o previs necessaris per a l’exercici d’una acció, produeix com a conseqüència una conducta de represàlies per part de l’empresari. Entén el Tribunal Constitucional que el dret consagrat en l’article 24 de la Constitució Espanyola no només es satisfà mitjançant l’actuació dels jutges i tribunals, sinó també a través de la garantia d’indemnitat.
La garantia d’indemnitat suposa que l’exercici de l’acció judicial o dels actes preparatoris o previs al mateix no poden seguir conseqüències perjudicials en l’àmbit de les relacions públiques o privades per a la persona que els protagonitza (Sentència del Tribunal Constitucional de data 10 de maig de 2004).
En el camp de les relacions laborals la garantia d’indemnitat es tradueix en la impossibilitat d’adoptar mesures de represàlia derivades de l’exercici pel treballador de la tutela dels seus drets. En conseqüència, l’actuació empresarial motivada pel fet d’haver exercit una acció judicial tendent al reconeixement d’uns drets dels quals el treballador es creia assistit ha de ser qualificada com a discriminatòria i radicalment nul·la per contrària a aquest mateix dret fonamental, ja que entre els drets laborals bàsics de tot treballador es troba el d’exercitar individualment les accions derivades del seu contracte de treball.
De la mateixa manera el Conveni nº 158 de l’OIT en el seu article 5.c) disposa que expressament s’exclou de les causes vàlides d’extinció del contracte “l’haver plantejat una queixa o participat en un procediment entaulat contra un empleat per suposades violacions de lleis o reglaments o haver presentat un recurs davant les autoritats administratives competents “, el Tribunal Constitucional ha raonat en les seves sentències que la prohibició d’acomiadament com a resposta a l’exercici pel treballador de la tutela dels seus drets es desprèn de l’esmentat Conveni de l’OIT.
El Tribunal Constitucional va determinar en la seva sentència de 19 d’abril de 2004 que constituïa una vulneració de la garantia d’indemnitat l’acomiadament d’un treballador realitzat com a conseqüència de la reclamació extrajudicial formulada per l’Advocat de mateix enviant una carta a l’empresa en què reclamava determinats drets que entenia li corresponien al treballador, anunciant el possible exercici subsidiari de accioni judicials. Raonava el Tribunal Constitucional que el dret fonamental a la tutela judicial efectiva consagrat per l’article 24.1 de la Constitució Espanyola quedaria privat en l’essencial de la seva eficàcia si la protecció que confereix no inclogués les mesures que pot arribar a adoptar un empresari com a reacció repressiva front a una acció judicial exercida per un empleat davant els Tribu8nales. La por a aquestes mesures podria dissuadir els treballadors de fer valer els seus drets i, per tant, posar en perill greument la consecució de l’objectiu perseguit per la consagració constitucional de l’efectivitat de la tutela judicial, retraient als treballadors de fer ús del seu dret a la protecció jurisdiccional davant els òrgans del poder judicial.
La garantia d’indemnitat de l’article 24.1 de la Constitució Espanyola cobreix, en conseqüència, tot acte processal o preprocessal necessari per accedir als tribunals de justícia, tant, llavors l’exercici de l’acció en seu jurisdiccional com els actes preparatoris previs necessaris per a dit exercici, ja que el dret a la tutela judicial efectiva és perfectament compatible amb l’establiment de condicionaments previs per a l’accés a la jurisdicció. Així doncs, els actes previs i obligatoris no poden romandre al marge del dret fonamental de tutela judicial, ja que, d’una altra manera, es dificultaria la plena efectivitat del dret, resultant senzill per a qui persegueixi impedir o obstaculitzar el seu exercici posar en pràctica mesures repressives just en el moment anterior al plantejament de l’acció.
En conclusió la garantia d’indemnitat comprèn tota resposta de l’empresari, no només per l’exercici per part del treballador d’una acció judicial o d’actes previs o preparatoris a l’exercici de la mateixa, sinó també per la presentació d’una reclamació fins i tot verbal encaminada a obtenir la tutela dels seus drets.
Sentència favorable a Lúquez ASSOCIATS:
Tota la jurisprudència esmentada anteriorment és la que utilitza el jutge del Social número 13 de Barcelona per determinar la nul·litat que es demanava al “petitum” de la demanda presentada per Lúquez Associats, en el cas de l’acomiadament d’un treballador que va enviar un burofax a l’empresa on treballava sol·licitant una quantitat que entenia que li era deguda per la realització d’hores extraordinàries.
Així doncs, en la Sentència del Jutjat del Social número 13 de Barcelona, consten com a fets provats que el treballador va acreditar que havia enviat un burofax a l’empresa i que aquest va ser rebut, en la mateixa comunicació que feia el treballador constava que aquestes reclamacions ja que havien fet amb anterioritat de forma verbal. En el moment que l’empresa va rebre el burofax el treballador estava treballant a l’empresa i després de la recepció del burofax l’empresa va procedir a acomiadar el treballador.
Entén el jutge que doncs que consten reclamacions per part del treballador sobre la seva situació laboral que s’acredita mitjançant el burofax que es lliura el mateix dia que l’empresa li lliura al treballador la comunicació extintiva, quedant acreditat que la reacció empresarial és posterior a les denúncies del treballador de la seva situació laboral. Denúncies que ja eren conegudes per l’empresa amb anterioritat ja que en el propi burofax s’aclareix que s’ha reclamat verbalment la situació i que a la vista que no rep cap resposta el treballador ha decidit realitzar la reclamació per escrit. Per tant, no és cert que l’empresa no sabés res i que l’extinció la decidís amb anterioritat al coneixement de les reclamacions del treballador, sinó que almenys verbalment les coneixia des d’una setmana abans i amb anterioritat a la data de l’acomiadament, que encara que va ser encarregat a la gestoria la realització de la comunicació extintiva, s’aporta un indici clar que la reacció empresarial és conseqüència de la reclamació del treballador de les seves hores extraordinàries i dels dies festius que no ha gaudit.
A més entén el jutge que el contracte de temps indefinit de suport als emprenedors, que és el que va concertar l’empresa amb el treballador constitueix un frau en la contractació respecte del període de prova, perquè la doctrina jurisprudencial ha estimat la nul·litat del pacte sobre el període de prova, quan la prestació de serveis permeten assegurar que l’empresa nova contractant tenia coneixement de la provada aptitud del treballat, acreixent de finalitat l’exigència d’una nova prova d’aptitud ja demostrada. En aquest cas el treballador va acreditar suficientment la seva aptitud per l’exercici d’iguals tasques, aptitud que era coneguda per l’empresa abans de procedir a la formalització del contracte de treball.
Entén el jutge que s’han exposat indicis mínims suficients per invertir la càrrega de la prova perquè l’empresa acredités que l’extinció de la relació laboral es va produir per motius aliens a tot mòbil atemptatori dels seus drets fonamentals. Un cop produïda la inversió de la càrrega de la prova, no s’han respectat per part de l’empresa els requisits de forma i fons per a poder procedir a l’extinció de la relació laboral, doncs, la comunicació lliurada al treballador es limita a rescindir el contracte de treball sense més en una redacció que no estableix clarificació o cap motivació d’aquesta falta de superació indicatiu d’una certa arbitrarietat empresarial, més tot i que s’aporten correus electrònics de dos dies anteriors a la decisió empresarial, i no hi queixa o amonestació per part de l’empresa del descontentament amb la tasca professional exercida pel treballador.
En conseqüència el jutge falla estimació de la demanda interposada pel treballador i declara la nul·litat de l’acomiadament efectuat per l’empresa condemnant a la mateixa a readmetre el treballador amb més l’abonament dels salaris deixats de percebre.
A tall de conclusió, la garantia d’indmenidad és una garantia que protegeix al treballador davant l’empresari, quan el treballador decideix fent ús dels seus legítims drets de presentar una reclamació contra l’empresa, no podent l’empresari prendre una mesura de represàlia davant d’aquest treballador que ha fet una reclamació, ja es tracti d’una reclamació judicial o d’un acte previ o preparatori a l’exercici seus drets.