La difusió de pasquins crítics a la direcció no és il·limitada davant un conflicte laboral
La Sala Primera del Tribunal Suprem (Civil) ha apreciat una intromissió il·legítima en el dret a l’honor d’un empresari per l’actuació de dos treballadores i el seu sindicat en el context d’un conflicte laboral en què les treballadores havien estat acomiadades.
Aquestes treballadores i el mateix sindicat havien col·locats cartells, pasquins i pancartes a la residència i els seus voltants, però també en una altra localitat, en la qual vivia el demandant i la seva família i, particularment, a la façana de la farmàcia que regentava la seva mare. En ells apareixia el nom i la fotografia del demandant i se li acusava de dur a terme una política d’assetjament sindical i de posar en risc la salut i l’atenció adequada dels ancians internats a la residència per aconseguir un lucre econòmic.
El Tribunal Suprem, considera que les crítiques realitzades al demandant, en posar en dubte la seva probitat i acusar-lo de intentar obtenir beneficis a costa de la salut i la cura de les persones grans ingressades a la residència, afecten a l’àmbit professional protegit pel dret constitucional l’honor, però que tal afectació es troba emparada per la llibertat d’expressió i la llibertat sindical quan és realitzada en l’entorn en què aquesta qüestió tenia rellevància pública, com és la pròpia residència i la localitat en la qual presta el seu servei.
No obstant, la Sala entén que la comunicació pública de les expressions que provoquen descrèdit al demandant en un entorn sense connexió amb l’àmbit en què s’ha produït el conflicte laboral, com és la localitat en la qual viu, mitjançant la col·locació dels pasquins i pancartes en façanes, fanals, parabrisa de vehicles i al local on la seva mare desenvolupa la seva activitat professional, no pretenia fer una crítica al directiu oa un determinat model de servei públic en un entorn en què la dita qüestió tingués rellevància pública, sinó que va intentar assenyalar-davant els seus conveïns i familiars i escarnecerlo, atribuint-li una conducta que li fa desmerèixer davant si mateix i davant dels altres, d’una manera completament descontextualitzat respecte de l’àmbit on el conflicte tenia lloc i, per tant, sense relació funcional amb els béns jurídics protegits per les llibertats d’expressió, informació i sindical.
Aquesta actuació no contribueix a un debat públic, inexistent en un àmbit aliè a aquell en què es va produir el conflicte, ni tampoc serveix per protegir legítimament els drets dels treballadors i els altres finalitats legítimes del sindicat demandat, raó per la qual el recurs de cassació és desestimat.
“Com afirma el ministeri fiscal en el seu escrit d’oposició al recurs, empaperar el poble del demandant i la farmàcia de la seva mare amb tals pasquins i cartells té més de venjança (o, més aviat, de escarniment públic) que d’activitat sindical”, conclou la sentència.