La denúncia davant la inspecció interromp el termini de prescripció en matèria d’hores extraordinàries
Com ja és conegut, mitjançant la Sentència de l’Audiència Nacional de data 4 de desembre de 2015, és d’obligat compliment per a les empreses un registre de jornada per desglossar degudament, el que ha conceptualitzar-se com hores ordinàries i hores extraordinàries.
Doncs bé, arran de meritada Sentència ha sorgit un ventall de resolucions que matisen totes les qüestions relatives a aquesta matèria, entre d’altres, cal destacar la Sentència emanada del Tribunal Suprem de data 1 de desembre de 2016, mitjançant la qual es determina que, per al supòsit d’hores extraordinàries no desemborsades per l’empresari, el treballador disposa d’un termini d’un any per instar la preceptiva demanda de reclamació de quantitat, circumstància que no canvia en res al que ja regulat per l’article 59.1 de l’Estatut dels treballadors . Ara bé, la nova Sentència, matisa el dies a quo per comptabilitzar el terme peremptori d’un any que queda paralitzat des de l’instant de la possible presentació de denúncia davant la Inspecció de Treball, en tenir valor de “reclamació extrajudicial” i per tant, interromp el termini de prescripció de l’any ja ressenyat en l’art. 59.1 de l’Estatut dels treballadors.
Abans de citada Sentència, existien disparitat de criteris pel que fa a l’exhibició prèvia de Denúncia davant ITSS, considerant algunes resolucions que si aquesta Denúncia era coneguda pel deutor, la mateixa es postil·lava amb valor de reclamació extrajudicial, mentre que altres s’oposaven al efecte paralitzador de la prescripció, en raonar entendre que només servia per iniciar un procés sancionador, mai declaratiu.
Arran d’esmentada Sentència, s’ha aclarit la incògnita, a l’entendre el Tribunal Suprem que la Denúncia davant la ITSS és un “acte assimilable al de reclamació extrajudicial ja que en ella està implícita la voluntat del treballador de reclamar contra l’impagament d’hores extres “.