Incompliment empresarial que eximeix la prestació de serveis
Avui, cal portar a col·lació la Sentència emanada del Tribunal Superior de Justícia de Valladolid de data 28 d’abril de 2016, la qual eximeix a l’empleat de concórrer a prestar els seus serveis, prèvia comunicació a l’empresa, quan incórrega en un incompliment greu.
El supòsit de fet es concreta en una empresa que ha deixat de pagar a l’actora ni més ni menys que el salari ordinari de 11 mesos quan exercita l’acció resolutòria. Previ a això, la treballadora remet la següent comunicació a l’empresa, que valgui la pena reproduir literalment:
” ‘Mitjançant la present els comunico que, a partir del 9 d’abril de 2015, pararé en la meva prestació de serveis per a aquesta empresa, sense que això impliqui la meva dimissió o l’extinció de La meva vincle laboral amb la mateixa, a causa del impagament de les meves salaris des de fa molt de temps i que ha donat lloc a la interposició per la meva part de demanda en reclamació de la rescissió indemnitzada del meu contracte de treball i quantitat. ”
La primera qüestió a dilucidar és, per tant, si en l’assumpte enjudiciat ha existit o no una dimissió per part de la treballadora demandant, per a resoldre, en segon terme si es justifica la pretensió rescissòria que planteja l’empara de l’art 50.1.b ET .
Doncs bé, la dimissió està configurada com una de les causes d’extinció del contracte de treball per voluntat unilateral del treballador (article 49.1 d ET) que requereix, com ha manifestat reiteradament la Sala Social del Tribunal Suprem que s’evidenciï el propòsit deliberat de donar per acabat el contracte de treball, bé a través d’una declaració de voluntat formal i expressa, bé de manera tàcita.
Aplicant la doctrina jurisprudencial exposada al cas concret, es conclou que la relació laboral la resolució es pretenia era vigent en el moment de presentar la demanda, i per tant, la decisió de no assistència comunicada posteriorment per l’actora no pot interpretar-se com una dimissió de la mateixa que, en tot moment i de manera expressa, ha manifestat clarament la seva voluntat de mantenir el vincle contractual fins que es declarés judicialment la seva extinció.
Assegut el que precedeix, la ulterior qüestió a ventilar és si els 11 mesos d’impagament és causa suficient per a pregar a l’extinció contracual a l’empara de l’article 50.1, b) ET. Perquè prosperi la causa resolutòria basada en “la falta de pagament o retards continuats en l’abonament del salari pactat”, cal:
· Que el deute que tingui l’empresari amb el treballador es refereixi al salari pactat o al legalment establert,
· Que el deute salarial, l’incompliment és la causa de la resolució del contracte, ha d’estar vençuda, ser exigible i no controvertida, és a dir, que no poden haver discrepàncies sobre la seva existència o la seva quantia.
· Finalment, l’incompliment empresarial ha de ser greu, concorre tal gravetat quan l’impagament dels salaris no sigui un mer retard esporàdic, sinó un comportament continuat i persistent.
No obstant això, si es troba en alguna situació d’incompliment empresarial, assessori prèviament, en Lúquez i Associats el guiarem.