Incapacitat temporal i acomiadament. Criteris per determinar la situació duradora de la IT
El criteri del Tribunal Suprem, en relació a la nul·litat de l’acomiadament en situacions d’Incapacitat Temporal per considerar-la situació d’incapacitat temporal duradora equiparable a una discapacitat, és de total rebuig, ja que entén el Tribunal Suprem que no pot donar-se equiparació entre discapacitat i incapacitat Temporal, afirmant que “la malaltia, sense adjectius o qualificacions addicionals, és una situació contingent de mera alteració de la salut, que pot i sol afectar per més o menys temps a la capacitat de treball de l’afectat. La discapacitat és, en canvi, una situació permanent de minusvalidesa física, psíquica o sensorial, que altera de manera permanent les condicions de vida de la persona discapacitada. En concret, en l’ordenament espanyol la discapacitat és considerada com un ‘estatus’ que es reconeix oficialment mitjançant una determinada declaració administrativa, la qual té validesa per temps indefinit “.
Doncs entén el Tribunal Suprem que les raons que justifiquen la tutela legal antidiscriminatòria dels discapacitats en l’àmbit de les relacions de treball no concorren en les persones afectades per malalties o dolències simples. Aquests malalts necessiten curar-se el millor i el més aviat possible. Els discapacitats o afectats d’una minusvalidesa permanent, que constitueixen per això un grup o col·lectiu de persones de composició estable, tenen en canvi, com a membres de tal grup o col·lectivitat, uns objectius i unes necessitats particulars d’integració laboral i social que no es donen en les restants dolències o malalties.
En contra del criteri ja esmentat amb anterioritat, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sosté, després de la seva sentència de data de 1 de desembre de 2016, entén que si que pot donar-se l’equiparació de tots dos conceptes. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la seva sentència descrivia el concepte de “discapacitat” en el sentit de la Directiva 2000/78, com referit a una limitació derivada en particular de dolències físiques, mentals o psíquiques a llarg termini, que, de interactuar amb diverses barreres, podria impedir la participació plena i efectiva de la persona que les pateix en la vida professional en igualtat de condicions amb els altres treballadors. Per acabar establint que, si un accident comporta una limitació derivada en particular de dolències físiques, mentals o psíquiques en interactuar amb diverses barreres, pot impedir la participació plena i efectiva de la persona de què es tracti en la vida professional en igualtat de condicions amb els altres treballadors i si aquesta limitació provocada per l’accident és de llarga durada, pot estar inclòs en el concepte de discapacitat, recaient la problemàtica en la determinació de si és limitació és o no duradora, així doncs els tribunals hauran de determinar i comprovar si es tracta d’una limitació de caràcter durador. En la mateixa sentència doncs, s’estableix que correspondrà als jutjats comprovar si la limitació és duradora sent aquesta apreciació de caràcter fàctic. Establint el mateix tribunal que entre els indicis que permeten considerar que una limitació és duradora s’ha de tenir en compte si en la data de l’acomiadament la incapacitat no presenta una perspectiva ben delimitada pel que fa a la seva finalització a curt termini, o que la incapacitat pugui prolongar-se de forma significativa abans del restabliment d’aquesta persona.
En conclusió, entén el Tribunal de Justícia de la Unió Europea que si una malaltia curable o incurable comporta una limitació, derivada en particular de dolències físiques, mentals o psíquiques que, en interactuar amb diverses barreres, pot impedir la participació plena i efectiva de la persona de què es tracti en la vida professional en igualtat de condicions amb la resta de treballadors i si aquesta limitació és de llarga durada, tal malaltia pot estar inclosa en el concepte de discapacitat en el sentit de la Directiva 2000/78.
Tenint en compte el que estableix amb anterioritat passem a analitzar la sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, Sevilla, d’data 5 d’abril de 2018, per la qual s’estableixen pel Tribunal criteris objectius per a la determinació, en els casos de la qualificació de nul·litat de l’acomiadament d’un treballador en situació d’incapacitat temporal, per l’equiparació de la situació d’incapacitat temporal amb una discapacitat arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea que s’ha citat anteriorment.
En relació a la interpretació del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea en la seva sentència ja esmentada, el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, Sevilla, entén que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea adopta una definició funcional del concepte de discapacitat, a partir dels elements que conté aquesta definició, i així se’ns diu que:
a) S’ha d’entendre com referit a una limitació, derivada en particular de dolències físiques, mentals o psíquiques, a llarg termini, que, en interactuar amb diverses barreres, pot impedir la participació plena i efectiva de la persona de què es tracti en la vida professional en igualtat de condicions amb els altres treballadors.
b) S’ha d’entendre en el sentit que no només abasta la impossibilitat d’exercir una activitat professional, sinó també una dificultat per a l’exercici d’aquesta. Una interpretació diferent és incompatible amb l’objectiu d’aquesta Directiva, que pretén, en particular, que una persona amb discapacitats pugui accedir a una feina o exercir-lo o prendre part en ell.
c) És indiferent la causa de la discapacitat. La Directiva 2000/78 comprèn les discapacitats de naixement, degudes a accidents o les causades per una malaltia.
Segueix argumentant el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia que, ja no hi ha separació entre malaltia i discapacitat, el que implica que a efectes de l’enjudiciament d’aquests casos, l’essencial és la determinació de si la durada de les deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials són prou perllongades com per entendre que poden quedar subsumides en el concepte de discapacitat descrit. Especialment perquè ni la Convenció defineix el concepte del caràcter “a llarg termini” ni la Directiva precisa el de limitació duradora de la capacitat.
Segons el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, Sevilla, cal tenir en compte si la incapacitat de l’interessat no presenta una perspectiva ben delimitada pel que fa a la seva finalització a curt termini o el que la incapacitat pugui prolongar significativament abans del restabliment de la persona, basant-se en tots els elements objectius que es disposi, en particular, en documents i certificats relatius a l’estat d’aquesta persona, redactats d’acord amb els coneixements i dades mèdiques i científics actuals.
Entén el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, que, per determinar el caràcter durador de la limitació, s’haurà d’acreditar que, com a conseqüència de possibles seqüeles, la limitació que pateix el treballador pot ser de llarga durada, és a dir que la limitació pugui persistir més enllà del temps mitjà necessari per curar una malaltia equiparable a la que pateixi el treballador acomiadat. A través d’aquest criteri, el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, fixa un paràmetre quantificable i objectivable, que és el temps mitjà de cura perquè una malaltia com la que pateix el treballador acomiadat sigui curada, facilitant aquest paràmetre la determinació ajustada a la concreta patologia que pateix el treballador afectat.
Finalment el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, falla confirmant la sentència d’instància justificant que una malaltia que a la data del suposat acte discriminatori li restaven 60 dies per a la curació i alta no pot equiparar-a la discapacitat, utilitzant doncs el criteri establert del temps mitjà de cura perquè una malaltia com la que pateix el treballador acomiadat sigui curada.
El Tribunal Suprem en la seva sentència de data 15 de març de 2018 s’utilitza també com criteri per determinar la si la situació d’incapacitat temporal és duradora, que s’hagi esgotat el període màxim d’incapacitat temporal, o que hi hagi resolució que deixi intuir que la situació del treballador és duradora, establint en la sentència que “la situació d’incapacitat temporal en la qual es trobava la treballadora en ser acomiadada, data en la qual ni tan sols havia esgotat el període màxim i molt menys existia cap resolució sobre una situació duradora de futur no permet identificar-la amb la noció de “discapacitat” diferent de “la malaltia com a tal” en què dóna suport a la discriminació la interpretació donada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea “.
En colofó, segons la doctrina del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea en els supòsits que un treballador és acomiadat estant en situació d’IT, l’acomiadament podrà ser qualificat com nul, si la baixa per IT pot equiparar-se a una discapacitat. Per poder equiparar els dos supòsits s’haurà d’analitzar si la incapacitat temporal que pateix la persona que és acomiadada té caràcter durador o no, per determinar aquest fet els tribunals hauran d’utilitzar indicis de caràcter fàctic. Així doncs el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, Sevilla, en la seva sentència de data 5 d’abril de 2018, estableix com a criteri, per a determinar el caràcter durador o no de la incapacitat temporal, el temps mitjà de cura perquè una malaltia com la que pateix el treballador acomiadat sigui curada.
Si té qualsevol dubte, no dubti en contactar-nos, Lúquez ASSOCIATS compta amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral que poden assessorar atenent a les seves circumstàncies concretes.