És il·legal compensar el Salari Mínim amb plus extrasalarials
En el marc de la negociació per adaptar el conveni col·lectiu al nou salari mínim interprofessional acordat per a l’any 2019, es va assolir un acord el qual consistia en el següent “les parts han efectuat un ajust pactat consistent en la supressió dels plusos de transport i vestuari i la integració de l’import d’aquests plusos en el salari base “.
Pel que, arran d’aquest acord els plusos relatius al transport i vestuari desapareixien i s’integraven en el concepte de salari base amb la finalitat d ‘ “evitar una pèrdua de competitivitat amb resultat negatiu per al manteniment de l’ocupació” tal com disposa l’ propi text de l’acord.
A tot això, s’afegeix que l’acord no va ser subscrit pel CSIF, sindicat que venia subscrivint els convenis previs de l’empresa. El sindicat, denuncio, a aquests efectes, que s’han suprimit il·legalment els plusos de transport i vestimenta, ja que la seva supressió va ser retroactiva, així com que no cap compensar i absorbir aquests plusos, la naturalesa és extra-salarial, amb els increments del salari base, tal com es va fer en la nova DA 3a de l’acord parcial.
L’empresa utilitzo com a argument de defensa que, si així ho han disposat els negociadors, és legítim que el nou conveni suprimeixi els plusos de transport i vestimenta. A més, va negar la supressió retroactiva d’aquests plusos causa de que es van cobrar fins al mes de maig inclusivament.
Per procedir a l’estudi de la conclusió assolida pels magistrats de l’Audiència Nacional devem en primer lloc, fer una petita anàlisi del que disposa la legislació sobre els complements salarials regulats en l’article 2 Reial Decret 1462/2018, de 21 de desembre, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a 2019 així com en els articles 26 i 27 del Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (en endavant ET).
El mateix disposa que al salari mínim s’han d’afegir els complements salarials a què es refereix l’article 26.3 de l’ET, així com l’import corresponent a l’increment garantit sobre el salari a temps en la remuneració a cosina o amb incentiu a la producció.
Tal com indica l’apartat 3 de l’article 26 d’ET, no tenen la consideració de salari les quantitats percebudes pel treballador en concepte d’indemnitzacions o bestretes per les despeses realitzades com a conseqüència de la seva activitat laboral, les prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Sòcia li les indemnitzacions corresponents a trasllats, suspensions o acomiadaments.
A més, en l’article 3 del Reial Decret 1462/2018, de 21 de desembre, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a 2019 es regula l’aplicació de l’article 27 de l’ET, relativa a l’absorció i compensació, el qual estableix que :
“Quant a compensació i absorció en còmput anual pels salaris professionals de l’increment del salari mínim interprofessional, es procedirà de la manera següent:
- La revisió del salari mínim interprofessional que estableix aquest Reial decret no afectarà a l’estructura ni a la quantia dels salaris professionals que vinguessin percebent els treballadors quan tals salaris en el seu conjunt i en còmput anual fossin superiors a aquest salari mínim […] ”
Així mateix, i per entendre la decisió de la Sala, hem de tenir en consideració el que disposa l’apartat 5 de l’article 26 ET estableix que la compensació i absorció operarà quan els salaris abonats, en la seva totalitat i en còmput anual, siguin més favorables per els treballadors.
- Entrant en l’anàlisi de la sentència, l’Audiència Nacional estima la pretensió del sindicat pel que fa a la compensació i absorció i considera que no cap compensar i absorbir els increments del conveni o de l’SMI amb les indemnitzacions o bestretes per les despeses realitzades pel treballador com a conseqüència de la seva activitat laboral, ja que aquests conceptes no tenen la consideració de salari, d’acord amb el que disposa l’art. 26.2 ET, que els distingeix clarament dels conceptes salarials, llistats en l’art. 26.3 ET.
Com hem pogut observar anteriorment, la compensació i absorció compresa en l’article 26 en el seu apartat 5 de l’ET es refereix a exclusivament a salaris, concepte diferent de les indemnitzacions i bestretes la naturalesa jurídica és extrasalarial.
La Sala afegeix que, tot i que en algun supòsit, i si així ho disposa la negociació col·lectiva, la doctrina del Tribunal Suprem ha permès compensar i absorbir conceptes salarials heterogenis, l’Audiència Nacional recorda que aquesta doctrina es refereix exclusivament a conceptes salarials sense incloure conceptes extrasalarials ja que resultaria incongruent que les despeses realitzades pels treballadors a conseqüència de la seva activitat professional, es compensaran o absorbissin amb conceptes salarials.
A això, els magistrats afegeixen i evoquen el que disposa l’article 27 de l’apartat 5 de l’ET, regulador del règim de compensació i absorció dels increments del salari mínim interprofessional, el qual disposa que “La revisió del salari mínim interprofessional no afectarà la estructura ni la quantia dels salaris professionals quan aquests, en el seu conjunt i còmput anual, siguin superiors a aquell. ”
La Sala recorda que la compensació i absorció constitueix una tècnica en virtut de la qual el salari percebut pel treballador no s’incrementa, tot i que s’augmenti el salari previst pel conveni col·lectiu aplicable, o si escau el salari mínim interprofessional, sempre que el salari realment abonat segueixi sent igual o superior a la nova quantia del salari fixat pel conveni col·lectiu, o, si s’escau, la nova quantia del salari mínim interprofessional.
En la sentència exposen que es tracta d’una tècnica de neutralització i no superposició o escalada d’increments successius i establerts en font diferents, de manera que el salari percebut realment pel treballador no varia, sempre que la seva quantia sigui superior a la pactada en el nou conveni, o, si s’escau, en el salari mínim interprofessional.
Encara que bé és cert que la Sala reconeix que l’art. 3.2 RD 1462/2018 preveu que el salari mínim comparable, compost pel SMI, els complements salarials de l’art. 26.3 ET i les primes i incentius a la producció, és compensable amb tots els conceptes vinguessin percebent els treballadors en còmput anual i jornada completa d’acord amb normes legals o convencionals, aclareixen que, la compensació i absorció, pactada en el conveni, no opera sobre la comparació entre el salari mínim comparable i tots els ingressos que, per tots els conceptes, perceben els treballadors, que inclouen, a més, del salari base, l’antiguitat consolidada, el més funcional, el més de responsable, el plus de nocturnitat, el més de cap de setmana i Festius, el més idiomes, el plus de Nadal i Any Nou, el més de quantitat i qualitat de treball i les pagues extraordinàries, sinó entre el SMI més plusos de transport i distància i manteniment del vestuari, percebut entre el 2019.01.01 i la data de publicació de l’acord i el nou salari base, de manera que l’empresa no està aplicant, de cap manera, el règim de compensació i absorció ó, que disposa l’art. 3.2 RD 1462/2018.
D’aquesta manera, conclou la sentència, en no concórrer aquí el pressupost de fet, previst en l’art. 3.2 RD 1462/2018, no anem a abundar en la seva possible extralimitació respecte a l’art. 27.5 ET, que només contempla l’absorció i compensació de conceptes salarials equiparables: el propi SMI i els «salaris professionals».
En definitiva, no cap compensar l’import del nou salari mínim amb els plusos afectats, ja que la naturalesa d’aquests últims és extra salarial.
Si té qualsevol dubte, no dubti en contactar-nos, Lúquez ASSOCIATS compta amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral que poden assessorar atenent a les seves circumstàncies concretes.