El Tribunal Constitucional anul·la el pagament de la plusvàlua en la venda d’habitatges amb pèrdues
El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional i ha anul·lat parcialment el pagament de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, conegut com a plusvàlua municipal, en les vendes d’habitatges amb pèrdues, de manera que el propietari que vengui la seva casa per menys diners del que va pagar a l’adquirir-no haurà d’abonar aquest tribut.
Els contribuents no hauran de pagar l’impost de plusvàlua municipal quan hagin registrat pèrdues en la venda d’un immoble. Així ho dicta el Tribunal Constitucional (TC), que s’estén a tot el territori nacional la decisió que havia adoptat prèviament per al territori foral de Guipúscoa. En una sentència dictada el passat 11 de maig, l’Alt Tribunal ha tornat a donar la raó al contribuent en idèntics termes a la sentència foral.
L’Alt Tribunal considera que l’impost sobre les plusvàlues municipals vulnera el principi constitucional de capacitat econòmica en la mesura que no es vincula necessàriament a l’existència d’un increment real del valor del bé, “sinó a la mera titularitat del terreny durant un període de temps “computable entre un any com a mínim i 20 anys com a màxim. Per això, segons la sentència del Constitucional, actualment el sol fet d’haver estat titular d’un terreny de naturalesa urbana durant un determinat període temporal implica necessàriament el pagament de l’impost, fins i tot quan no s’ha produït un increment del valor del bé o, més allà, quan s’ha produït un decrement del mateix. Aquesta circumstància, segons el Tribunal Constitucional, impedeix al ciutadà complir amb la seva obligació de contribuir “d’acord amb la seva capacitat econòmica”. La sentència afegeix que n’hi ha prou amb ser titular d’un terreny de naturalesa urbana perquè es vinculi a aquesta circumstància, “com a conseqüència inseparable i irrefutable”, un increment de valor sotmès a tributació.
Això es quantifica de forma automàtica mitjançant l’aplicació al valor que tingui aquest terreny a efectes de l’impost sobre béns immobles al moment de la transmissió, d’un percentatge fix per cada any de tinença, amb independència no només de la quantitat real d’aquest, sinó de la pròpia existència d’aquest increment.
Per això, el Tribunal declara la inconstitucionalitat i nul·litat de diversos articles la llei qüestionada, però “només en la mesura que no han previst excloure del tribut les situacions inexpressives de capacitat econòmica per inexistència d’increments de valor”. El tribunal conclou que a partir d’ara correspon al legislador dur a terme “les modificacions o adaptacions pertinents en el règim legal de l’impost que permetin arbitrar la manera de no sotmetre a tributació les situacions d’inexistència d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana ”
¿Però qui pot reclamar? Només poden reclamar els que han patit pèrdues a vendre l’immoble. Només es podran reclamar les plusvàlues que no siguin fermes, és a dir, només podran reclamar els que van presentar una autoliquidació de l’impost al vendre l’immoble i encara no hagin transcorregut quatre anys des de llavors. També podran fer-ho els que hagin presentat la liquidació -quan és l’Ajuntament el que calcula la quota de l’impost- i encara no hagi transcorregut un mes, que és el termini generalment establert per considerar-lo ferma.
Una vegada que s’ha efectuat el pagament de la plusvàlua, (requisit fonamental), el primer pas és presentar un escrit de sol·licitud de rectificació i devolució d’ingressos indeguts, davant l’ajuntament que ha recaptat l’impost, fent constar l’import satisfet. D’aquesta manera s’haurà obert la via administrativa, i l’Administració haurà de contestar atorgant termini per a interposar Recurs de reposició i si ho permet (hi ha poblacions que no disposen del Tribunal Econòmic Administratiu municipal) a continuació Reclamació Econòmic Administrativa que serà resolta aquesta última per el Tribunal Econòmic Administratiu municipal corresponent, esgotant-se així la via administrativa. És llavors quan podrà iniciar un procediment judicial que és on més possibilitats de guanyar tenim. El termini és de dos mesos per interposar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia corresponent.