Dret a percebre salaris de tramitació quan es declara l’acomiadament improcedent
El Tribunal Suprem en una sentència recent d’data 21 de juliol de 2016 va establir que era possible la condemna a l’abonament dels salaris de tramitació quan la sentència declara la improcedència de l’acomiadament i el dret a la indemnització corresponent.
Antecedents de fet
El treballador va interposar demanda contra l’empresa en matèria d’acomiadament que va ser estimada pel Jutjat del Social número 3 de Santiago de Compostel·la que va dictar sentència declarant la improcedència de l’acomiadament del que va ser objecte el treballador amb efectes lƇ de febrer de 2013 així mateix va tenir per efectuada l’opció per la indemnització per la impossibilitat de readmissió, declarant extingida la relació laboral del demandant a data de 11 de desembre de 2013, data en què va dictar sentència el Jutjat del Social número 3 de Santiago de Compostel·la, condemnant a la empresa demandada a pagar la indemnització.
Davant d’aquesta sentència va interposar recurs de suplicació l’actor davant la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, que va dictar sentència en data 18 de desembre de 2014 estimant el recurs de suplicació, revocant parcialment la sentència i condemnant a l’empresa demandada a abonar al treballador demandant una quantitat en concepte de salaris de tramitació, mantenint la resta dels pronunciaments de la sentència recorreguda.
Contra la sentència de data 18 de desembre de 2014 dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Galícia, va interposar recurs de cassació per a unificació de doctrina l’Advocat de l’Estat en representació del Fons de Garantia Salarial. Dit recurs es va admetre a tràmit i va donar lloc a la votació i a la fallada en data 12 de juliol del 2016.
Fonaments de dret
En la sentència del Tribunal Suprem la qüestió controvertida se centra en la determinació de si procedeix la condemna a l’abonament dels salaris de tramitació, quan la mateixa sentència d’instància a més de fixar la indemnització corresponent a la improcedència de l’acomiadament, extingeix al seu torn la relació laboral per la impossibilitat de la readmissió del treballador a l’haver cessat l’empresa en la seva activitat.
El Tribunal Superior de Justícia de Galícia en la sentència de data 18 de desembre de 2014 revoca parcialment la sentència d’instància que havia estimat la demanda per acomiadament formulada pel treballador, i que havia declarat la improcedència de l’acomiadament i el dret d’indemnització, però sense condemna a salaris de tramitació, afegint el Tribunal Superior de Justícia de Galícia la condemna a aquests salaris fins a la data de sentència.
La sala del Tribunal Superior de Justícia de Galícia justifica la decisió de la condemna a l’abonament dels salaris de tramitació en què de la interpretació literal de l’article 110.1.b) de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social no pot justificar-se l’paralitzar els salaris de tramitació a la data d’acomiadament, ja que la ficció de la qual es parteix en el supòsit de la sentència, en concret que l’opció es té feta a favor de la indemnització, té uns efectes propis que no són els mateixos que l’opció a favor de la indemnització segons el que estableix l’article 56 de l’Estatut dels Treballadors. Segons el Tribunal Superior de Justícia de Galícia, una interpretació sistemàtica de l’article 110.1.b) ens condueix a la mateixa conclusió, i l’ordre normatiu de referència no és tant el vinculat als efectes substantius de l’acomiadament segons l’article 56 de l’Estatut dels Treballadors, com el vinculat als efectes processals de l’acomiadament disciplinari, és a dir els article 279 i 284 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, que condueixen inexorablement a la condemna als salaris meritats fins a la data de l’acte extintiu de la relació laboral. Entén al seu torn el Tribunal Superior de Justícia de Galícia que una interpretació finalista de l’article 110.1.b) de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, ratifica les conclusions anteriors perquè com l’empresa està desapareguda no hi ha la possibilitat que l’empresa pugui optar per la indemnització aplicant els articles 279 a 284 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social que consoliden aquests salaris.
L’Advocat de l’Estat que interposa recurs de cassació per a unificació de doctrina, en representació del Fons de Garantia Salarial, denuncia la infracció de l’article 110.1.b) de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, en relació amb l’article 33 de l’Estatut dels Treballadors i la jurisprudència proposant com sentència de contrast una sentència dictada per la mateixa Sala de Galícia de 24 de gener de al 2014.
Segons el tribunal Suprem si es fa una interpretació estricta i literal de l’article 110.1.b) de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, i es prescindeix de la singular situació que es planteja quan l’Juzgador d’instància declara la improcedència de l’acomiadament, és a dir si no es té en compte que al temps en què es dicta sentència per acomiadament improcedent es declara en la mateixa sentència l’extinció de la relació laboral per quedar acreditada la impossibilitat de reprendre aquesta relació, en haver cessat l’activitat empresarial, s’arriba a la conclusió que no procedeix la condemna de salaris de tramitació, en no estar expressament prevista aquesta condemna a l’article 110.1.b) de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.
Però entén el Tribunal Suprem que no s’arriba a la mateixa conclusió establerta en el paràgraf anterior, quan es té en compte la singular situació descrita anteriorment, és a dir, no s’arriba a la mateixa conclusió si es té en compte que en la mateixa sentència en la qual es declara la improcedència es declara també l’extinció de la relació laboral i es posa en relació el silenci que assenyala l’article 101.1.b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social, en el que a salaris de tramitació es refereix, amb les previsions d’altres preceptes, tant de l’article 56 de l’estatut dels Treballadors en concret el seu apartat 3 que parla del dret dels salaris de tramitació quan concorre l’opció tàcita de l’empresa per la readmissió, com els articles 278 a 286 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social que regulen l’execució de les sentències fermes d’acomiadament.
El Tribunal Suprem entén que aplicant aquests preceptes a la sentència recorreguda i en concret l’apartat 1 de l’article 286 que estableix “sense perjudici del que disposen els articles anteriors, quan s’acrediti la impossibilitat de readmetre el treballador per cessament o tancament de l’empresa obligada o qualsevol altra causa d’impossibilitat material o legal, el jutge ha de dictar interlocutòria en la qual declararà extingida la relació laboral en la data de la resolució i acordarà s’abonin al treballador les indemnitzacions i salaris deixats de percebre que assenyala l’apartat 2 de l’article 281 “.
Entén el Tribunal Suprem que la solució la controvèrsia ha de ser la de reconèixer el dret a la percepció dels salaris de tramitació des de la data de l’acomiadament fins a la data de l’extinció laboral en supòsits singulars d’impossibilitat de readmissió. Segons el Tribunal Suprem aquesta decisió es justifica també pels principis d’economia processal, i tutela judicial efectiva, d’acord amb la necessitat de rescabalar el dany en les mateixes condicions, que implica el reconeixement del dret al treballador acomiadat de manera improcedent a la percepció dels salaris de tramitació des de la data de l’acomiadament fins a la data en què es va declarar mitjançant Sentència l’extinció de la relació laboral. Aquest dret que s’atorga al treballador acomiadat de manera improcedent a la percepció dels salaris de tramitació segons el Tribunal Suprem ha de complir sempre i en tot cas dos requisits: a) que l’extinció de la relació laboral sigui sol·licitada expressament pel treballador demandant ib) que en l’acte de judici s’acrediti la impossibilitat de la seva readmissió per cessament o tancament de l’empresa obligada o qualsevol altra causa d’impossibilitat material o legal.
Estableix el Tribunal Suprem que una interpretació estricta perjudicaria de forma injusta al treballador acomiadat, que és la part perjudicada en la situació jurídica de l’acomiadament improcedent i beneficiaria l’empresa. Desincentivant i sent contrari a qualsevol principi d’economia processal, obligant a tot treballador acomiadat de manera improcedent i quan l’empresa estigui tancada, a no poder demanar l’extinció contractual al moment de la sentència, a no anticipar la solució del conflicte ia esperar a la execució, previsiblement amb readmissió implícita per falta d’opció empresarial, i generant-se la meritació de salaris de tramitació.
Fallada
El Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació per a la unificació de doctrina interposat per l’Advocat de l’Estat en representació del Fons de Garantia Salarial.
conclusió
Es tindrà dret als salaris de tramitació des de la data d’acomiadament fins a la data de l’extinció laboral encara que l’acomiadament sigui qualificat improcedent, quan en la mateixa sentència que es declara la improcedència es declara així mateix l’extinció de la relació laboral sempre que aquesta sigui sol·licitada expressament pel treballador i s’acrediti en l’acte de judici la impossibilitat de reprendre la relació laboral per procés o tancament de l’empresa obligada o qualsevol altra causa d’impossibilitat material o legal.