Control de la Inspecció de Treball pel que fa a l’obligació del registre de jornada
Com a continuació d’altres publicacions realitzades en aquesta web sobre l’obligació de les Empreses a registrar la jornada diària dels treballadors, i després de la publicació de Sentències de l’Audiència Nacional que han ratificat aquesta obligació, la recent instrucció 3/2016 de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, considera que “no és admissible que, amb la invocació de la flexibilitat horària que brinden les normes laborals, puguin perjudicar els drets dels treballadors i s’alteri l’equilibri contractual mitjançant la prolongació de indeguda de la jornada laboral” . En altres paraules, que els empresaris no poden refugiar-se en la flexibilitat horària de la jornada per no retribuir les hores extres. Molt al contrari, aquest organisme del Ministeri d’Ocupació considera en aquesta instrucció als seus inspectors, que la flexibilitat horària en les empreses justifica el reforç de les normes laborals “particularment de les normes sobre el registre de la jornada de treball diària”.
A la vista d’aquests arguments la Inspecció ha decidit intensificar el control del compliment de la normativa del temps de treball. En particular sobre el respecte de la jornada màxima, les hores extraordinàries i sobre la correcta compensació i cotització, en el cas que es realitzin. Segons l’ordenat en aquesta instrucció, aquest major control s’està produint ja actualment en els sectors de banca, indústria manufacturera, comerç, reparació de vehicles, activitats sanitàries i serveis socials i activitats financeres i d’assegurances.
Així, fonts de l’Administració expliquen que quan els inspectors i subinspectors realitzen els seus corresponents visites per controlar aquesta matèria actuen sobre quatre fronts: comprovar la realització d’hores extres i que aquestes no superin el màxim legal (80 anuals); la seva remuneració i cotització; el registre de la jornada per part de l’empresa; i si, tal com exigeix la llei, els representants dels treballadors estan sent informats de la seva realització.
Precisament, el registre de la jornada és el punt que més polèmica està suscitant en les visites dels inspectors. La llei obliga a l’empresari que comptabilitzi les hores dels seus treballadors a temps parcial, per determinar la realització de les denominades hores complementàries, però semblava no establir aquesta obligació amb la mateixa nitidesa per als treballadors amb jornades completes, extrem que ha concretat amb claredat la recent tendència jurisprudencial.
Fins ara, era el treballador qui havia d’acreditar que havia realitzat hores extres, en el moment de reclamar-les. És més, la jurisprudència només exigia a les empreses que registressin l’horari diari per tal de compensar les hores extres, si aquestes es produïen a l’empresa. Altrament, no estaven obligades. Però això ha canviat, després de dos sentències de l’Audiència Nacional del 4 de desembre de 2015 (cas Bankia) i una altra del 19 de febrer de 2016 (cas NCG Banco). En aquests pronunciaments, els jutges conclouen que les empreses sí han de portar un registre diari de la jornada dels seus treballadors, perquè els inspectors de Treball puguin determinar “si se superen o no els límits de la jornada ordinària” i, per tant, el treballador ha realitzat hores extraordinàries.
Així ho indica també un informe de la Direcció general d’Ocupació que indica que “per saber si s’han realitzat h ores extraordinàries, cal conèixer amb exactitud el nombre d’hores ordinàries treballades”.
Davant de tot això, la Inspecció “està sent molt estricta en el control de les hores extra, i molt severs amb les empreses que no registren les jornades ordinàries dels seus treballadors, arribant a sancionar greument per això”, indiquen fonts empresarials.