Condemna a un Banc a retornar tot el pagat per clàusula sòl d’una hipoteca.
Condemna a un Banc a retornar tot el pagat per clàusula sòl d’una hipoteca.
El jutge titular del Jutjat de Primera Instància nº 2 de Vic, Gómez Arbona, condemna mitjançant sentència de 26 de gener de el 2016 a una entitat bancària a tornar tot el pagat per la clàusula sòl d’un préstec hipotecari des de la signatura del contracte, el 29 de juny de 2012, en considerar que la impossibilitat d’aplicar la retroactivitat establerta pel Tribunal Suprem es basa en una realitat que avui no existeix. El jutge considera que “No pot aplicar-se en aquest cas en tant que no concorre el motiu que va fonamentar aquella decisió i que no va ser altre sinó el risc que per la solvència del sector financer tindria la retroactivitat dels efectes de la nul·litat de les clàusules sòl “. Així mateix indica que a més, argumenta que el cas en litigi no posa en risc la solvència del sistema financer, ja que considera que des de 2013 ha millorat substancialment la seva solvència. Per tant, considera que no se segueix donant el pressupost d’aquella decisió i descarta l’existència de cosa jutjada com pretenia l’entitat bancària.
En aquest cas, el jutge aprecia falta de transparència en la clàusula que establia un sòl del 4,25 per cent i un sostre del 12 per cent, “un límit irreal. Improbable que els interessos remuneratoris superessin el 12%”, conclou. Sobre el sòl, assenyala que “indueix a error sobre l’interès a pagar” afectant un element essencial en el contracte: el preu a pagar. Per tant, anul·la la clàusula, obliga el banc a tornar el diferencial cobrat de més i condemna a l’entitat financera al pagament de les costes del procés.
“La clàusula sòl objecte de controvèrsia té l’efecte de convertir el préstec previst a interès variable en un préstec a interès mínim fix en tant que el límit a la baixada de l’interès fa que el prestatari no es beneficiï de les reduccions que experimenti el tipus de referència el que li indueix a error “, argumenta el jutge.
“El Suprem va equivocar l’interès general per l’interès del sistema financer. Si alguna cosa és abusiu i poc transparent no rescabalar en dret i justícia no pot ser mai interès general. Així ho ha plantejat en una recent prejudicial l’Audiència Provincial de la Corunya. Si el Tribunal de Justícia de la UE resolgués la retroactivitat de les clàusules sòl declarades nul·les l’impacte calculat per al sistema financer podria rondar els 15.000 milions d’euros.