Pensió de viduïtat i parelles de fet.
Pensió de viduïtat i parelles de fet.
Sentència del Tribunal Suprem de 2015.12.16 determina que el membre supervivent d’una parella de fet només pot obtenir la pensió de viduïtat si acredita la convivència i, a més, s’ha efectuat la inscripció en el registre de parelles de fet o consta la seva constitució en escriptura notarial, amb dos anys d’antelació a la defunció.
Els fets jutjats consisteixen en què consta acreditat que la demandant va conviure amb el causant estant inscrits en el mateix domicili, tenint ambdós un fill en comú, sense estar inscrits en el registre de parelles de fet, si bé consta que havien comprat en comú un habitatge , que declaraven conjuntament a la renda i que la demandant, que consta com a beneficiària d’assistència sanitària, va abonar les despeses del sepeli. Com a conseqüència de la defunció del causant es va sol·licitar pensió de viduïtat que li va ser denegada per no acreditar la inscripció com a parella de fet.
La qüestió que planteja el present recurs de casación per a unificación de doctrina versa sobre l’acreditació del requisit d’existència d’una parella de fet a l’efecte de reconeixement de pensió al sobrevivent. Pel que fa a l’acreditació de l’existència de parella de fet es requereix certificació de la inscripció en algun dels registres específics existents a les comunitats autònomes o ajuntaments del lloc de residència o mitjançant document públic en què consti la constitució d’aquesta parella, amb una antelació mínima de dos anys respecte a la data de la defunció del causant (LGSS art.174.3).
En Tribunal Constitucional proclama el caràcter formal “ad solemnitatem» de la forma d’acreditació de l’existència de parella de fet. D’aquí es conclou que la pensió de viduïtat que la norma estableix no és a favor de totes les parelles de fet amb 5 anys de convivència acreditada, sinó en exclusiu benefici de les parelles de fet registrades com a mínim 2 anys abans (o que han formalitzat la seva relació davant notari en iguals termes temporals) i que així mateix compleixin el requisit convivencial; el que ha portat a afirmar que la titularitat del dret -pensión- únicament correspon a les parelles de dret i no a les genuïnes parelles de fet.