La correcta utilització dels contractes eventuals per circumstàncies excepcionals (obviant vacances, baixes i substitucions)
Com a qüestió recurrent en l’actualitat, les empreses solen utilitzar els contractes temporals de manera massiva, acudint als mateixos sense justa causa. En aquest sentit una recent Sentència del Tribunal Superior de Justícia de 20 de gener de 2016 concreta que en determinades circumstàncies, que passarem a descriure a continuació, no es pot recórrer a aquesta modalitat contractual, sota pena de declaració d’indefinida la relació contractual, o bé l’extinció improcedent.
Així doncs, en el cas concret a analitzar, el demandant havia prestat serveis per a l’empresa demandant subscrivint a l’efecte un contracte eventual per circumstàncies de la producció, establint com a causa la qual es transcriu consecutivament: “se celebra per atendre les exigències circumstancials del mercat , acumulació de tasques o excés de comandes, consistents en cobrir vacances eventuals per faltes d’assistències del personal per permisos retribuïts o no, per baixes en situació d’incapacitat transitòria derivada de malaltia o accident que s’esdevenen diàriament en els serveis de forma imprevista, tot i tracti de l’activitat normal de l’empresa ”
Si es tracta d’empreses privades s’ha configurat l’eventualitat com un excés anormal en les necessitats habituals de l’empresa, que no pot ser atès amb la plantilla actual i que -per la seva excepcionalidad- tampoc raonablement aconsella un augment de personal fix i que la temporalitat de aquest tipus de contractació és causal i contingent, ja que en el procés productiu o en la prestació de serveis es produeix de manera transitòria un desajust entre els treballadors vinculats a l’empresa i l’activitat que han de desenvolupar, permetent la Llei la possibilitat d’acudir a la contractació temporal per a superar aquesta necessitat d’una major activitat, sense incrementar la plantilla més del que cal, evitant l’inconvenient d’una posterior reducció de la mateixa. Si superada la situació legalment prevista, es produís un excedent de mà d’obra, podent concloure que d’acord amb la definició legal, la temporalitat del contracte eventual ve justificada per factors que fan referència a circumstàncies objectives … i, des d’aquesta perspectiva, un dèficit de plantilla, entès com un nombre de treballadors empleats inferior al necessari per fer front a l’activitat normal de l’empresa, hauria de considerar-se com una circumstància interna a l’organització empresarial que no justifica el recurs a la contractació eventual.
En conclusió, és de ressaltar que, l’existència de vacances, baixes i permisos en una determinada plantilla, no són circumstàncies excepcionals sinó ordinàries que han d’estar previstes per ajustar-hi el nombre de treballadors i, en tot cas, com posa de manifest la doctrina exposada, en la causa del contracte haurien de figurar de forma detallada i nominal els treballadors a substituir en cada moment, no complint, tot i així, amb la finalitat de la modalitat eventual de contractació.
En Lúquez i Associats, us ajudem a escollir la modalitat contractual idònia per a cada circumstància, evitant els contractes estàndards i elaborant per a cada cas concret un document expressament.