Responsabilitat del FOGASA. Indemnització per acomiadament objectiu que supera els llindars de l’acomiadament col·lectiu
L’article 51 de l’Estauto dels Treballadors estableix l’obligatorietat de promoure un acomiadament objectiu quan es pretengui acomiadar per raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció a un nombre superior a l’establert en l’esmentat article.
Si per a evitar realitzar una extinció col·lectiva l’Empresa fes acomiadaments individuals que superessin aquest llindar numèric, aquestes extincions seran declarades nul·les. Fins a la data, era pràctica habitual del FOGASA el denegar el pagament d’indemnitzacions d’acomiadament objectius perpetrats en frau de llei per l’Empresari (a l’haver de presentar un acomiadament col·lectiu), i no haver reclamat el treballador contra l’extinció.
En recent sentència del Tribunal Suprem de 13 de setembre es declara al FOGASA com a responsable subsidiari de l’abonament d’indemnització per acomiadament objectiu, que no va ser satisfeta per l’empresa a l’acordar el cessament, sense que es perdi aquesta garantia pel fet que el treballador no impugnés l’acomiadament, encara que aquest hagués hagut de tractar-se com acomiadament col·lectiu.
Segons l’Alt Tribunal l’objecte principal de l’acció per acomiadament és l’obtenció d’una declaració judicial de nul·litat o improcedència, de manera que si el treballador considera que el seu cessament és conforme a llei, no té per què exercitar cap acció d’acomiadament, i la manca d’exercici d’aquesta acció no pot produir la conseqüència que per això perdi les indemnitzacions establertes per a aquests cessaments lícits.