Retorn al plantejament de la qüestió de nul·litat d’un acomiadament durant la incapacitat temporal
El Jutjat del Social núm. º 33 de Barcelona, encapçalat per l’Il·lustre senyor Joan Agustí Maragall, ha promogut una qüestió prejudicial davant la del Tribunal Europeu sobre la qualificació de discriminatori, i tant nul, de tot acomiadament de treballador sotmès a un procediment d’incapacitat temporal, per considerar-empleat que provisionalment deixa d’aportar beneficis a l’empresa, en termes econòmics. Així doncs, a través de la nova Sentència d’1 de desembre de 2016, el TJUE, arran de suggerida qüestió ja ressenyada, ha donat llum a un assumpte de rellevant interès i controvertit, relatiu als empleats acomiadats per estar immiscuïts en un període d’incapacitat temporal derivada d’accident de treball.
La circumstància que l’interessat es trobés en situació d’incapacitat temporal, d’acord amb el dret nacional, de durada incerta, a causa d’un accident laboral no significa, per se, que la restricció de la seva capacitat pugui ser estimada com duradora, en correlació amb la definició de discapacitat indicada a la Directiva 2000/78 / CE, dilucidada en consonància amb la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada en nom de la Comunitat Europea per la Decisió 2010/48 / CE del Consell, de 26 de novembre de 2009. Entre les conjectures que assenteixen discórrer que aquesta limitació és duradora, es plasma concretament, el que, en la data del supòsit de fet hipotèticament discriminatori, en aquest cas l’acomiadament, la incapacitat del treballador no exhibeixi d’una perspectiva ben delimitada pel que fa a la seva finalització a curt termini o el que la incapacitat pugui prolongar significativament abans del restabliment d’aquesta persona. A l’palesar aquest caràcter durador, el jutjat remitent ha de basar-se, segons referència taxativament la Sentència del TJUE “en tots els elements objectius de què disposi, en particular, en documents i certificats relatius a l’estat d’aquesta persona, redactats dels coneixements i dades mèdiques i científics actuals “, fet que farà que les proves pericials i documentals prenguin un paper primordial en aquest tipus de procediments.
Com és de veure, el nus gordià, residirà a determinar el concepte de “durador de la presumpta situació d’incapacitat”, ja que ens topem davant d’una llacuna normativa, i per tant, serà cada jutge el que decideixi, després de les comprovacions oportunes, i demarqui si la limitació té aquest caràcter de durabilitat.