Es dicta Instrucció per la Direcció General de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en matèria de control de temps de treball i d’hores extraordinàries
La polèmica generada en els últims mesos sobre si les empreses estan o no obligades a registrar diàriament la jornada dels seus treballadors ha arribat a la seva fi. I el veredicte és que no estan obligades. Així ho acaba d’admetre la Inspecció de Treball, després de dos sentències del Tribunal Suprem en aquest sentit, que ja han dictat jurisprudència.
La Direcció General de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, amb data de 18 de maig de 2017, ha dictat la Instrucció 1/2017 complementària a la Instrucció 3/2016 sobre intensificació del control en matèria de temps de treball i d’hores extraordinàries, per adequar l’actuació inspectora a la interpretació que el Tribunal Suprem ha realitzat sobre el art.35.5 de l’ET, en la sentència 246/2017 de 27 de març (i una altra més recent de 20 d’abril), per la qual casa i anul·la una sentenci prèvia de l’Audiència Nacional de 4 de desembre, en el particular relatiu a la condemna a la recurrent a establir un sistema de registre de la jornada diària efectiva que realitza la seva plantilla.
Tal com estableix el punt segon de la Instrucció: “A la vista de les sentències citades, l’única matèria que queda afectada a les futures actuacions inspectores és la relacionada amb l’administració del registre de jornada, puix que no sent una obligació exigible les empreses amb caràcter general, l’omissió del registre de la jornada diària de treball no és constitutiva, com a tal, d’una infracció d’ordre social. La resta dels aspectes de la Instrucció es mantenen plenament vigents “.
La Instrucció publicada raona que tal com diu la sentència dictada, que l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors no exigeix l’administració d’un registre de la jornada diària efectiva de tota la plantilla per poder comprovar el compliment dels horaris pactats. La ST es basa resumidament en els següents arguments:
– L’obligació de registre es limita a les hores extraordinàries i no a la jornada de treball.
– En cas de treballadors a temps parcial si s’ha de dur a terme el referit registre.
– La normativa europea només imposa l’obligació de portar un registre de les jornades especials, però no de la jornada ordinària quan no sobrepassi la jornada màxima.
– La Llei d’infraccions i sancions de l’ordre social no contempla com a falta la manca de gestió o incorrecta administració del registre.
– La no portar el control horari no deixa indefens al treballador que realitza hores extraordinàries, ja que a final de mes l’empresa li ha de notificar el nombre d’hores extres realitzades.
Després d’això, la Instrucció justifica la necessitat d’aclarir l’anterior Instrucció publicada, adequant-la al contingut normatiu que atorga la Jurisprudència referent a això, concretant que l’única matèria que queda afectada a les futures actuacions inspectores és la relacionada amb l’administració del registre de jornada, per la qual cosa l’omissió del registre de la jornada diària de treball no és constitutiu d’una infracció social.
La resta d’aspectes de la Instrucció queden vigents, de manera que el control del temps de treball, sempre ha estat i segueix sent possible, més encara per tractar-se d’una de les contraprestacions bàsiques del contracte de treball. Per tant, la no obligatorietat del registre de jornada diària, no eximeix les empreses de respectar els límits legals i convencionals en matèria de temps de treball i hores extraordinàries, per la qual cosa conclou que la Inspecció de Treball i Seguretat Social pot i ha de realitzar les actuacions de comprovació per a la detecció d’eventuals infraccions en aquesta matèria.