Conveni d’aplicació
El Conveni Col·lectiu és una norma sectorial que dilucida les condicions laborals d’un delimitat sector d’activitat. Aquest és el distintiu bàsic de la norma estatutària que estipula les regles bàsiques de tota relació laboral en general sense el detall que aporten els convenis col·lectius i que defineixen amb més claredat i precisió les circumstàncies d’un sector d’activitat en concret. Així mateix en els convenis col·lectius són les pròpies parts les que decideixen les regles que es van a aplicar, no així en l’Estatut dels Treballadors, encara que això no comporta la llibertat completa per a les mateixes, sinó que s’han de respectar la Constitució i les Lleis Laborals existents. Conseqüentment res de l’acordat en el Conveni pot ser menys beneficiós que el que estableix la Llei.
En el present post anem a analitzar alguns problemes que poden emergir a l’hora de discernir quin és el conveni col·lectiu que s’ha d’aplicar.
Els convenis col·lectius poden ser d’aplicació en un àmbit estatal o autonòmic, i fins i tot dins d’aquests es pot diferenciar entre unes províncies de la mateixa comunitat autònoma en què puguin establir diferents quanties salarials per exemple. Però el realment complicat en l’aplicació d’un conveni no és l’àmbit geogràfic que pugui ocupar, sinó la delimitació del seu àmbit funcional. L’anterior, ve donat perquè en moltes ocasions és possible que l’empresa es dediqui a diferents activitats o que realment l’empresa declari tenir una activitat a Seguretat Social o Hisenda, realitzant efectivament els treballadors una altra ben diferent, existint un clar perjudici per als treballadors que potser estiguin veient les seves retribucions salarials disminuïdes per tal actuació.
Segons reiterada jurisprudència, el conveni aplicable a una companyia ha de ser aquell que correspon a l’activitat principal de l’empresa. Així, per exemple, el Tribunal Suprem en la seva sentència de 31 d’Octubre de 2003, es referia a les evidents dificultats que comporta la delimitació del camp funcional d’una empresa que desenvolupa diverses activitats, sent el determinant dins la múltiple realitat de l’objecte social escripturat per determinar el Conveni estatal o provincial aplicable, l’activitat real preponderant, a l’efecte haurà de valorar-se, principalment, l’activitat organitzativa, productiva i econòmica de l’empresa.
En el mateix sentit ha de portar-se a col·lació, entre altres sentències la del TS de 3 de febrer de 2003 o la de 10 de juliol de 2000 que recull el criteri d’unitat d’empresa: “no és l’objecte social estipulat en els estatuts de la societat, qui defineix la unitat de negociació col·lectiva en el seu vessant funcional, i, això, perquè en aquest cas no tindria el Conveni un suport objectiu i d’estabilitat: n’hi hauria prou, simplement, a l’ocupador, canviar l’objecte social escripturat i inscrit en el Registre mercantil, per fer variar, unilateralment, el conveni aplicable. L’objecte social d’una entitat mercantil és un element que podria influir en algun aspecte de la contractació mercantil, per la confiança que els tercers haguessin dipositat en el contingut del corresponent assentament estampat en el Registre Mercantil. Però, a l’interior de l’empresa, i en relació amb els seus treballadors, el rellevant i decisori és l’activitat real que aquella exerceix, i en la qual intervenen els empleats amb motiu de la prestació dels seus serveis “
Doncs bé, en el mateix sentit, Lúquez Associats ha format part d’un procediment, en representació del treballador, en què l’objecte del debat se centrava precisament en la determinació del Conveni Col·lectiu d’Aplicació i que a continuació analitzarem.
Anàlisi sentència estimatòria de Lúquez Associats de data 20 de Juliol 2017
El treballador en aquest supòsit de fet va ser contractat per una empresa de treball temporal per a prestar serveis en missió a l’empresa CONSTRUCTORA i en l’àmbit d’una prestació de serveis formalitzada amb VODAFONE. L’empresa per a la qual prestava serveis l’actor es dedica a l’activitat de serveis tècnics d’enginyeria i conseqüentment s’aplicava el conveni d’Enginyeria i Oficines d’Estudis Tècnics.
Tot i això, el treballador el que efectivament realitzava era la instal·lació i manteniment de línies d’ADSL per a l’operador Vodafone i, és per aquest motiu que el Jutjat ha considerat que realment el conveni d’aplicació havia de ser el de siderometal·lúrgica de Barcelona que és el que comprèn l’activitat que desenvolupava l’empleat.
Es basa la sentència en un primer moment en la regla d’equiparació ja establerta pel Tribunal Suprem en la seva sentència de 17 de febrer de 2007, que estableix que la remuneració d’un treballador contractat per una empresa de treball temporal per a ser cedit ha de comprendre ” les retribucions econòmiques, fixes i variables, establertes per al lloc a desenvolupar en el conveni col·lectiu aplicable a l’empresa usuària que estigui vinculada a aquest lloc de treball “, havent conseqüentment aplicar el conveni de l’empresa per a la qual presta serveis. Sent cert que el treballador prestava serveis per a una empresa d’enginyeria, el rellevant i decisori és, segons es dicta el Jutjat, que a l’interior de l’empresa l’activitat real que exercia no era d’estudis tècnics, sinó de manteniment i instal·lació de línies d’ADSL de Vodafone. En definitiva, com ja hem al·ludit precedentment, el determinant dins la múltiple realitat de l’objecte social escriturado- per determinar el conveni estatal o provincial, serà l’activitat real preponderant. I en les presents actuacions s’entén provat que aquesta activitat és precisament d’instal·lació i manteniment d’equips d’informació i telecomunicacions la activitat respon al Conveni de Siderometalúrgica de Barcelona.
A aquest respecte cal citar una més recent sentència del Tribunal Suprem de Març 2015, en el qual s’expressa que el criteri de l’activitat real és el que ha de continuar aplicant ja que, seguir un altre criteri podria conduir a resultats d’allò més absurd, i més en aquells supòsits en què l’objecte social escripturat i inscrit caigués en l’àmbit d’aplicació de Convenis molt diferenciats, i aliens a més a la parcel·la econòmica en què l’empleadora es desenvolupa.
A causa de les particularitats que poden existir en cada relació laboral, poden existir molts supòsits de fet diferents. Per tal motiu si té dubtes sobre això pot consultar-nos, Lúquez ASSOCIATS, SL , compta amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral que poden assessorar atenent a les seves circumstàncies concretes.