Errors en el càlcul de la indemnització
En el present post anem a analitzar aquells supòsits en què l’empresa ha abonat al treballador una indemnització, que per algun motiu s’ha calculat de manera errònia. S’han d’analitzar els motius que han comportat l’error en el càlcul i en virtut d’això el Jutjat determinarà si pot ser qualificat d’error “excusable” o “inexcusable”.
S’entén que l’error és “excusable” quan s’ha produït a causa d’una raó lògica i justificable, havent l’ocupador fet servir la diligència deguda per al seu càlcul (en termes civils estaríem parlant d’aquella diligència d ‘ “home bo” o d’ “un bon pare de família “). a més de l’anterior, solen ser situacions en què tampoc ha suposat un perjudici massa greu per al treballador la diferència existent entre la indemnització abonada i la indemnització correcta.
En sentit contrari, un error és “inexcusable” quan no té cap justificació o bé tal justificació no té cabuda en l’ordenament jurídic. És a dir, són aquells casos en què l’empresari no ha fet servir la diligència deguda per al càlcul de la indemnització corresponent, són aquells supòsits en què l’empresa ha pogut i ha hagut de, emprat una diligència normal, esvair aquest error i no ho ha fet .
En aquest sentit anem a analitzar tot un seguit de jurisprudència sobre això que en síntesi considera que per establir que un error és d’una o altra índole sobretot cal tenir en compte: la complexitat, l’entitat de l’empresa i la cobertura jurídica de que la mateixa pogués gaudir.
1.- Error excusable
La doctrina ha considerat que hi ha grups de circumstàncies en què, sense perjudici de les peculiaritats de cada situació, pot considerar-se l’existència d’error inexcusable: quan hi ha alguna dificultat jurídica, quan la diferència entre la indemnització abonada i la correcta és mínima o quan hi ha coincidència en el càlcul per part de l’empresa i el Jutjat en la sentència d’instància.
Un exemple de la primera situació, en què hi ha una dificultat jurídica, seria l’analitzada en la sentència del Tribunal Suprem de 25 de maig de 2005. En aquesta apareix la incidència d’una nova taula retributiva i es considera que això és el que ha portat a confusió a l’empresa, sent una dificultat jurídica raonable, i comportant la qualificació de l’error com excusable. Així mateix en la sentència del Tribunal Suprem de 26 de gener del 2006 també s’entén que hi ha error excusable per tal com en el càlcul de la indemnització no es va incloure en el salari l’import atribuïble a les stock option, inclusió que també pot comportar divergències jurídiques. A més a més en la sentència del Tribunal Suprem de 11 de Desembre de 2012 es va entendre que existia discrepància raonable en el càlcul efectuat per l’empresari, donat el seu convenciment que el concepte de dietes i locomoció tenia caràcter extrasalarial i per això no van ser reconegudes a efectes indemnitzatoris, sent la catalogació de tal error com a excusable.
Tot els exemples anteriors reflecteixen la necessitat que hi hagi alguna complexitat jurídica per exemple en la determinació de l’estructura del salari. Tot i això, cal dilucidar que el fet de calcular la indemnització segons el salari net i no el brut, ha estat considerat per la nostra jurisprudència com a error inexcusable (sentència del Tribunal Suprem de 01 de Octubre de 2007), ja que no denota cap complexitat.
En referència a un exemple d’escassa quantia diferencial entre la indemnització abonada i la correcta, podem citar la sentència del Tribunal Suprem de 26 de desembre de 2005, per tal com s’abonaran 157,90 € menys del que caldria.
I finalment, respecte a l’últim supòsit, podem citar la la sentència del Tribunal Suprem de 24 d’abril de 2000, en què en primera instància es va considerar la mateixa indemnització que l’abonada, i va ser en segona instància quan es va variar la quantitat indemnitzatòria.
2.- Error inexcusable
En sentit contrari, un error inexcusable, serà aquell que no pugui ser considerat com els anteriors: inexistència de dubte jurídic, entitat de l’empresa, o bé diferència significant de la quantitat abonada i la correcta.
Per exemple, en primer terme, la sentència del Tribunal Suprem de data 15 d’Abril de 2011, analitza una situació en què l’empresa al·lega que l’existència d’error en el càlcul de la indemnització abonada, ha estat causa de l’existència de successió empresarial (situació, en síntesi, en què es canvia d’empresa però es mantenen les mateixes circumstàncies laborals que a la primera en virtut de l’article 44 de l’estatut dels treballadors). La problemàtica de la successió empresarial, ja és de asseguda jurisprudència que no serveix de justificació del càlcul d’una indemnització errònia, ja que la successió empresarial no suposa una dificultat jurídica per a l’empresari que ha de respectar els drets laborals adquirits dels treballadors:
En el present cas és la veritat que no es pot apreciar cap dificultat per fixar la indemnització atès que es tractava simplement de reconèixer a la treballadora l’antiguitat d’acord amb la normativa de referència en haver-se produït la subrogació empresarial, de manera que el càlcul de la indemnització no hauria de suposar cap problema per a la demandada “.
En el mateix sentit tampoc considera l’existència de dificultat jurídica, la sentència del Tribunal Suprem en què l’empresa al·lega que s’ha computat de manera errònia l’antiguitat causa de l’existència de concatenació contractual de contractes temporals anterior. L’anterior ve donat en virtut de la consideració de la realitat d’una unitat essencial del vincle contractual (tot i que no s’hagin declarat els contractes temporals en frau de llei). La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de 3 juliol 2009 ho expressa de la manera:
3r) en el supòsit de successió en el temps de contractes temporals una interrupció no perllongada, encara que sigui superior a vint dies, no ha de determinar la interrupció del còmput, “llevat que el conveni digui una altra cosa”, quan en la successió de les contractacions s’observi “una unitat essencial del vincle contractual”.
5.- (…) aplicant la jurisprudència hi haurà necessàriament d’examinar les interrupcions de la cadena contractual, la seva durada i la seva causa, el que diu el conveni i, en relació amb tot això, comprovar si s’aprecia una unitat essencial del vincle contractual.
Per que fa a la diferència entre la indemnització abonada i la correcta, la sentència del Tribunal Superior la sentència del Tribunal Suprem de 5 de febrer de 2004 disposa que una diferència del 24% és significativa per que fa a la consideració d’error inexcusable. En aquest sentit hi ha infinitat de sentències dels Tribunals Superiors de Justícia que segueixen aquest criteri. A títol d’exemple, citem la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, Sevilla, de 2 de Març de 2017 que considera que un error del 13,2% ha de ser considerat com a error inexcusable.
conseqüències jurídiques
Finalment hem de tenir clara quines seran les conseqüències que l’error sigui declarat “excusable” o “inexcusable”. En el primer cas, no produeix efectes respecte a l’acomiadament, és a dir, aquest serà qualificat procedent, improcedent o nul en virtut de les altres consideracions de l’assumpte, reflectint-d’aquesta manera en l’article 53 de l’Estatut dels Treballadors:
No obstant, la no concessió del preavís o l’error excusable en el càlcul de la indemnització no determinarà la improcedència de l’acomiadament, sense perjudici de l’obligació de l’empresari d’abonar els salaris corresponents a l’esmentat període o al pagament de la indemnització en la quantia correcta , amb independència dels altres efectes que siguin procedents.
Però en canvi si un error és declarat “inexcusable” comporta automàticament la declaració d’improcedència de l’acomiadament.
Segons tot el que hem exposat és imprescindible posar de manifest que així mateix és el mateix Tribunal Suprem qui ha sostingut que la determinació d’error excusable o inexcusable “haurà de ser ponderat en cada cas”, tenint en compte totes les circumstàncies que hagin concorregut en cada supòsit en concret.
Com pot albirar tornem a estar davant d’un concepte jurídic ampli i controvertit que s’ha d’analitzar en cada situació. Per tal motiu si té dubtes sobre això pot consultar-nos, Lúquez ASSOCIATS, SL , compta amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral que poden assessorar atenent a les seves circumstàncies concretes.