Gravar a un empleat robant amb càmera oculta viola la seva intimitat
L’ocupador no pot gravar de forma secreta en el seu lloc de treball als seus empleats. La decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) és contundent, però de poc els ha servit a les cinc dones espanyoles que van apel·lar a l’alta instància europea després d’haver estat acomiadades després de ser gravades robant o ajudant a altres empleats a robar productes del supermercat en el qual treballaven com caixeres.
Els fets es remunten a juny de 2009. Preocupada per les irregularitats entre els nivells d’existències i les quantitats venudes, la gerència de la cadena familiar de supermercats MSA va decidir instal·lar en altres, càmeres ocultes a les seves instal·lacions. Les cinc demandants, van admetre la seva implicació en els furts i van ser acomiadades per motius disciplinaris. L’acomiadament va ser impugnat per totes elles i el contingut dels vídeos va ser utilitzat en els procediments d’acomiadament davant els tribunals. Els acomiadaments van ser declarats procedents en diverses instàncies per la justícia espanyola, de manera que les cinc caixeres van acabar acudint davant el TEDH. Van basar la seva demanda en l’article 8 de la Convenció Europea de Drets Humans sobre el “respecte a la vida privada” (Art 8.1 Tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència), que van considerar va ser vulnerat amb les gravacions ocultes, i l’article 6.1 sobre el dret a un judici just.
En la sentència, feta pública aquest dimarts, el TEDH considera provat, que es va produir una violació a l’article 8 sobre el respecte a la vida privada atès que, sota la legislació espanyola sobre protecció de dades, les demandants “haurien d’haver estat informades que estaven sota vigilància, però no ho van ser “. “Els tribunals espanyols van fracassar a l’hora de realitzar un equilibri just entre el dret a la privacitat de les demandants i els drets de propietat de l’ocupador”, assenyala la sentència. La cort d’Estrasburg considera que “els drets de l’ocupador podrien haver estat salvaguardats per altres mitjans” i, també, que “podria haver proporcionat a les demandants com a mínim una informació general sobre la vigilància” que estava efectuant.
Així i tot, els set jutges que van analitzar el cas van rebutjar que es produís una vulneració del dret a un judici just de les caixeres. Segons Estrasburg, els judicis van ser justs perquè el material de vídeo enregistrat amb les càmeres ocultes “no va ser l’única prova en la qual es van basar els tribunals domèstics” a l’hora de pronunciar-se i perquè, a més, les demandants “van tenir l’oportunitat de contestar i posar en dubte el contingut de les gravacions davant la cort “.
El TEDH va reduir la indemnització per danys morals sol·licitada a 4.000 euros cadascuna, als quals s’hauran de sumar 500 euros per les costes del judici.